Impostura

No sé si Habermas té raó quan diu que “vivim una època de regressió política”, però és cert que massa sovint veiem els nostres representants jugant a fer política per comptes de fer política. I és una impostura. A l’escena catalana, amb el cas Juvillà, s’ha arribat ja al límit. Els mateixos protagonistes han plegat veles de manera totalment indissimulada. La comèdia ja no dona més de si. S’ha apel·lat reiteradament a la resistència, a la desobediència i a la confrontació per mantenir viva la flama, però no s’ha passat mai del soroll als fets. I ara el vel ja ha caigut definitivament: no hi ha condicions per entrar en una fase de desafiament frontal. I la protesta retòrica perd llum en la mesura que es converteix en coartada de la impotència. La bona política és la que sap en cada moment fins on es pot arribar i en treu el màxim rendiment. Anar més enllà del possible és garantia de frustració. Quan no hi ha relació entre el que es diu i el que es pot fer només queda el soroll. I el soroll cansa.

Al Congrés de Diputats hem vist un altre espectacle del jugar a fer política. Esquerra es va alinear amb la dreta contra la reforma laboral, convençuda que seria aprovada, només per marcar perfil davant del govern, i va estar punt de quedar-se amb un pam de nas. Un nou tamayazo -dos diputats d’UPN amb ple coneixement del PP- va acostar la llei al precipici, salvada pel diputat Casero del PP, especialista en el vot electrònic equivocat. Si la reforma hagués estat tombada, qui sap si Sánchez hauria optat per fer un António Costa i convocar eleccions en nom de l’estabilitat. Encara que tanmateix hi va haver un ingenu excés de confiança en el seu gir buscant la salvació per la dreta.

Per una estona hi ha hagut una mutació dels dos blocs que estructuren la política espanyola amb una fugida dels sectors més identitaris de la majoria governamental cap al costat de PP i Vox (estranya coincidència entre patriotismes contraindicats). El PP s’ha quedat sense poder cantar victòria i és probable que la majoria de govern en surti reforçada. Però la propera vegada Esquerra i el PNB s’ho hauran de pensar una mica més. Fer d’aprenent de bruixot es paga.