Imposar el valencià al País Valencià
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat molt satisfet que els ciutadans del País Valencià que ho desitgin ja poden descarregar-se un títol “de valencià” C1 o B2, per a tots aquells que hagin fet els estudis de secundària i batxillerat des del curs 2008-2009. En efecte, aquest fals títol –perquè és d'això, del que parlem– es pot descarregar a la web de la mateixa Generalitat, “sense traves burocràtiques”, que és una cosa que agrada al PP perquè emplenar papers i fer les coses reglamentàriament sempre els ha molestat. També és totalment gratuït, només faltaria. Seran 337.000 certificats i, si en voleu més, només cal parar el cabàs: per certificats no serà. Segons el mateix president, aquest disbarat constitueix “una gran línia de suport, incentiu i promoció al [sic] valencià”. I afegeix, també: “per justícia, per mèrit [de qui?] i per convivència d'una llengua que ha estat imposada durant massa temps”, en referència als vuit anys del govern progressista del Botànic.
És possible que Mazón fins i tot es cregui les seves paraules, perquè és un home senzill i entusiasta a qui tant li és reunir-se amb Juanma Moreno Bonilla (un dels nous barons avantatjats del Partit Popular, a qui Mazón voldria assemblar-se) com literalment gravar vídeos rifant entrades per als concerts de celebració del Nou d'Octubre, com si la primera autoritat valenciana fos l'animador d'una tómbola. Però la idea de literalment regalar un títol de coneixement de l'idioma propi, i de fer-ho retrospectivament, no tan sols no té cap sentit acadèmic, pedagògic ni lingüístic, sinó que demostra una absoluta falta de respecte cap al català (o valencià o com en vulguin dir), que és la llengua pròpia del País Valencià (per a Mazón, i per al PP i el PSOE, “Comunitat Valenciana”). Una llengua que no mereix l'esforç de ser apresa ni estudiada. Naturalment, tampoc parlada ni respectada. Que cal acreditar-ne un coneixement mínim per presentar-se a segons quins llocs de treball? Regalem el títol, i avall que fa baixada.
El més cridaner, amb tot, és que el president de la Generalitat Valenciana arribi a afirmar que el valencià ha estat imposat... al País Valencià. Com ha comentat Isidor Marí a les xarxes, “si algú no sap en què consisteix l'autoodi, aquí en té un exemple difícilment millorable” (és del tot recomanable, sigui dit de passada, el llibre de converses de Marí amb Enric Ribes que acaba de sortir publicat per Lleonard Muntaner: Isidor Marí. El compromís ètic i polièdric). El capteniment de Mazón també és un exemple contundent d'una de les mentides preferides de la dreta espanyola sobre el català i sobre qualsevol llengua diferent del castellà: que el seu aprenentatge és una “imposició” (perquè aprendre castellà és “natural” i es fa sense ni pensar-hi) fruit del xantatge dels nacionalistes, els separatistes i, per descomptat, ara també del pensament woke. Aquest és l'argumentari que prediquen igualment a les institucions europees, per impedir com sigui l'oficialitat europea del català.