Tot és importantíssim

ERC va arribar aquest dilluns a un preacord per investir president Salvador Illa, i no cal dir que aquest preacord és importantíssim. Van estar deu hores discutint-lo, que és el que fan els polítics quan preparen coses importantíssimes. Reunions maratonianes, discussions que s'allarguen fins a la matinada, girs de guió espatarrants en temps de descompte, sessions de treball en dejú, etc. A primera hora del matí la secretària adjunta a la direcció, Marta Vilalta, defensava a Catalunya Ràdio el preacord i cadascuna de les seves carpetes (els polítics ho fan tot en carpetes), que, nogensmenys, qualificava d'importantíssimes. La resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, qui ho dubta, és una cosa importantíssima. La creació d'una conselleria de Política Lingüística per salvar el català, que com tots sabem està a punt de desinflar-se com un globus, amb un llastimós pet final, és importantíssima. I l'assoliment d'un concert econòmic solidari que proporcioni al Govern de Catalunya la clau de la caixa, allò que se sol conèixer com a sobirania fiscal, és, no cal dir-ho, importantíssim. Sí que pot resultar una mica estrany que l'altra part d'un preacord transcendent, en aquest cas el PSC, es mantingués completament callat: la discreció en política és bona, qui ho dubta, però entre discreció i silenci hermètic hi ha un cert recorregut. També pot cridar l'atenció el fet que no existeixi una majoria clara per sostenir aquest concert ni al Parlament ni al Congrés, però Vilalta confia en la capacitat dels parlamentaris d'ERC per “construir majories”. Entre els fonaments per aixecar aquestes majories, compta amb els diputats i els dirigents de Junts. Com que és un avenç importantíssim pel país, els convida a sumar-s'hi i no dubta que ho faran.

A Junts, però, justament, estan capficats en altres coses importantíssimes. Preparen el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya, una escenificació que volen que competeixi amb la de Tarradellas en el seu dia, però que també es pot perfectament desinflar i quedar com el retorn d'en Pere Mateu. A Junts esperen que sigui un retorn triomfal i messiànic, que precipiti esdeveniments i produeixi un terrabastall. Hauria d'impedir que Illa fos investit, provocar que hi hagués repetició electoral a Catalunya, que ERC (debilitada entre escàndols i sagnies internes) s'acabés d'esfondrar i que s'acabés la legislatura de Pedro Sánchez i es convoquessin eleccions també espanyoles, tot a la vegada. Si per fer-ho cal anar de bracet amb el PP i Vox, doncs s'hi va i prou: o a ERC no fan president el botiflerot Salvador Illa? No hem quedat que PSC, PSOE, Comuns, Sumar i Podem, tots plegats, són tan o més dolents que PP i Vox? Ho són o no ho són?

Lluny d'adonar-se de la situació en què es troben (han perdut la majoria al Parlament que van tenir durant anys), els dos grans partits de l'independentisme segueixen disparant per elevació i jugant el joc de les jugades mestres, a veure si així es fan més mal l'un a l'altre. Amb coses importantíssimes entre mans, sempre. Això que no falti.