Un equip de científics va aconseguir crear una imatge en el cervell d’un ratolí de laboratori, una imatge que no existia al món real. Aquella nit, Rafael Yuste, un dels impulsors de l’experiment, no va poder dormir. Si havien manipulat el cervell d’un ratolí… podrien manipular igualment el d’un ésser humà? Aquest dubte ètic és constant al món de la ciència. El físic J.R. Oppenheimer dubtava si la bomba de fissió podria provocar una fusió termonuclear, però, sobretot, sentia inquietud perquè estava dotant la humanitat d’una arma per poder destruir-se a si mateixa. Precisament per intentar controlar la nostra pròpia tendència autodestructiva, la pulsió de mort, citant Freud, apareixen els neurodrets.
Ens fascinen els avenços de les neurociències que permeten descodificar la informació del cervell humà. S’obren noves possibilitats per crear interfases que comuniquen directament el cervell amb sistemes informàtics. Diademes amb sensors que capten el nostre estat d’ànim, emocions, interessos i compromisos; dispositius que milloren la memòria; aplicacions com els metaversos que creen experiències immersives on no es distingeix la veritat de la fantasia; i moltes de relacionades amb la salut –es pot arribar a curar malalties com l’Alzheimer–, l’àmbit recreatiu, el militar, el comercial… Són un pas de gegant en la capacitat del cervell humà, però també poden tenir un impacte molt negatiu en la privacitat i la integritat de les persones, així com en l’aprofundiment de les desigualtats.
“Els nostres llargs braços poden assolir qualsevol part”, proclamava un excap del KGB, i no citava un vers de Walt Whitman, sinó una descripció objectiva dels braços executors, ulls múltiples, orelles espies, drons que informen del que fem, armes que assassinen selectivament. Aquesta afectació a la dignitat humana sobrepassa el marc jurídic vigent. El canvi de paradigma que suposa entendre el cervell a partir de les xarxes neuronals avança a tanta velocitat que està superant els recents drets digitals. Per això la regulació dels neurodrets esdevé urgent i imprescindible.
Parlar de neurodrets implica la definició d’un nou marc jurídic internacional de drets humans destinats específicament a protegir el cervell i la seva activitat a mesura que la neurotecnologia avança. Implica també una nova definició de l’humanisme, entès com a dignitat, autonomia i llibertat dels éssers humans. S’han definit cinc neurodrets: dret al lliure albir, a la privacitat mental, a la identitat personal, a l’accés equitatiu a tecnologies d’augment mental i a la protecció contra biaixos d’algoritmes d’intel·ligència artificial.
Hi ha dues raons fonamentals que preocupen i que justifiquen la necessitat dels neurodrets. La primera és el fet que el desenvolupament neurotecnològic pugui estar en mans privades i no en les públiques. Sabem que les grans corporacions estan apostant intensament per la investigació. Per exemple, la inversió privada multiplica per sis la inversió de la NeuroRights Initiative, principal centre neurotecnològic, dirigit per Rafael Yuste a la Universitat de Colúmbia. No serveixen les recomanacions benintencionades a les empreses, sinó que calen limitacions clares.
En segon lloc, cal analitzar-ne l’impacte social. La millora mental de l'espècie humana ha de respondre al principi de justícia, i no contribuir a dividir la població entre els que poden augmentar les seves capacitats com la memòria o l’atenció, o inclús curar-se de malalties, i els que no poden. El més preocupant és la tecnologia no implantable, perquè dispositius externs, com auriculars o polseres, es podran comprar a qualsevol plataforma de venda en línia. Llavors crearem ciutadans de primera i de segona: els que podran tenir millora cognitiva i els que no. La implantació de xips, previsiblement, no tindrà tants problemes perquè ha de passar per la neurocirurgia i serà més controlable i més accessible per a tothom. Aquest és un dels neurodrets fonamentals.
L’historiador Yuval Noah Harari alerta també que el futur serà producte d’una ment alien. Hi ha la possibilitat d’anar cap a un totalitarisme tecnològic si no es prenen les decisions adequades, perquè els dictadors sempre volen controlar el pensament de la gent.
Enfront del pessimisme i dels riscos, apareixen els neurodrets. La gran pregunta de l’humanisme –què és un ésser humà– tindrà aviat una resposta diferent de la clàssica perquè la comprensió dels misteris del cervell ens porta, directament, cap a un nou humanisme.
