És feixista, la salutació d'Elon Musk? Duen un cuc mort a dins, les botelles de tequila Gusano Rojo? Respongui primer la segona pregunta. No és tan sols que aquella salutació al públic amb el braç enrampat i amb rictus solemne de dolent d'opereta sigui evidentment una provocació feixistoide (si algú com Musk no vol ser confós amb segons qui, ja es preocuparà de no jugar a les ambigüitats), sinó que també ho són les seves proclames públiques de xenofòbia, així com les seves simpaties polítiques europees: AfD a Alemanya, Reform UK al Regne Unit, Vox a Espanya (a Catalunya, però, Aliança Catalana es va afanyar a publicar a xarxes el seu aplaudiment a Trump).
Ara bé, que Musk s'envolti de declaracions i parafernàlia neonazi no vol dir exactament que el seu perfil encaixi amb el d'un neonazi arquetípic. Ni el seu perfil ni el de molts dels seus companys de viatge: Javier Milei o Alice Weidel, per exemple. O el mateix Trump. Tot en la presa de possessió trumpiana va tenir l'aire d'una coronació imperial reflectida en un mirall grotesc. Com un encreuament enfebrat entre Leni Riefenstahl i John Waters. En qualsevol cas, tot allà (la posada en escena, els vestits, els convidats, els discursos, la música, els balls, qualsevol gest que es fes de cara al públic) remetia deliberadament a un arsenal d'imatges que tots tenim dins la memòria més o menys conscient, i els missatges que es transmetien eren d'una claredat percussiva: alegreu-vos, perquè ha arribat un gran líder, un messies, un emperador, un gran germà que, si us hi poseu bé, serà simpàtic i condescendent amb vosaltres. En el seu regne literalment tot és possible, i perquè ho entengueu aquí teniu els Village People actuant en directe, pocs anys després que diguessin que mai autoritzarien el Partit Republicà, i en particular Donald Trump, a usar un tema seu als mítings.
Trump pot ser homòfob i al mateix temps remenar el cul al ritme d'un vell himne gai perquè en les contradiccions flagrants, i encara millor en el nonsense, en l'absurd i en la inconseqüència, és on es mou més a gust el neofeixisme emergent del segle XXI. Les paraules per fi ja no signifiquen res; els gestos i les imatges tampoc. El nucli de poder de la neoideologia no són només les armes i els exèrcits, sinó sobretot, i més que mai, els diners. Són els diners la raó de ser de tot, són allò que permet que Alice Weidel, al mateix temps que lidera una força ultradretana com AfD, sigui lesbiana i titlli Hitler de comunista. La filosofia és: les coses no són com són, sinó com nosaltres diem que són. I ho diem perquè ens ho podem permetre.
Elon Musk sol té més diners i més capacitat de fer-ne que l'estat espanyol, per posar un exemple. A més d'ell, tots els amos de les xarxes socials, les criptomonedes, la (des)informació i el (des)coneixement globals eren presents a l'estrafolària coronació de Trump. Són conscients que els ha arribat l'hora. Arreu del món, rates i ratolins de tot pelatge i condició corren també a posar-s'hi bé. Diuen, naturalment, que ho fan animats pel patriotisme.
