L’ARA ha pogut saber algunes de les preguntes que han respost els habitants de Sant Cugat, en el baròmetre municipal que elabora l’Ajuntament cada sis mesos. "Sant Cugat ha de ser una ciutat que aculli immigració fins al màxim de les seves possibilitats?" Caram. "¿Les persones immigrades que delinqueixen de forma reincident les hauríem de tornar al seu lloc d'origen?" Ja veus, tu. "¿Posar límits a una arribada de persones immigrades és una política xenòfoba?" Ostres. "Una elevada immigració pot tensionar els serveis públics o posar en risc les tradicions i la llengua del nostre país?" Renoi i renoiet. Per sort, no hi havia cap pregunta sobre quina minyona és més eficaç segons el país d’origen. Això ja es pot preguntar a la cua del peix.
La primera sembla feta perquè hom pugui dir “no”. La segona, perquè hom pugui dir “sí”. Tot i que quan parlen de persones “immigrades” entens que parlen de persones “no espanyoles”, per tant, pregunten des d’un marc mental (fronterer) espanyol. Perquè ens entenguem: pregunten si s’ha d’expulsar delinqüents marroquins, però no castellans, oi? La tercera sembla feta perquè hom pugui dir que no. I la quarta perquè pugui dir que sí.
M’aturo en aquesta quarta. De quines tradicions i llengua parlen? Quan diuen “país”, en aquest cas, volen dir “Catalunya” (perquè quan parlen d’expulsar, no parlen d’expulsar de Catalunya, entenc, sinó d’Espanya). Es refereixen al Paga-li, Joan, que es balla a la plaça del Monestir, per exemple? Els nens de les escoles públiques de Sant Cugat i rodalia, immigrants i autòctons, han anat i van a ballar-lo. La meva filla, i els seus companys de classe immigrants, ja ho han fet, per exemple. No pel ball, sinó pels gelats d’abans de l’assaig, que quedi clar. Pel que fa a la llengua. Quina? La catalana? Ai, mare meva. Els nens immigrants que van a les escoles públiques de la zona (parlo per experiència com a mare, que vaig ser, del Jaume Ferran i Clua) aprenen català i el parlen amb els companys. Una altra cosa és que hi hagi, a Sant Cugat, molta, molta, molta gent que no tingui gens d'interès en el Paga-li, Joan i en el català. Però d’això no se’n pot donar la culpa als immigrants, llàstima.
