Immigrants, Maduro, demagògies

La crítica que han fet Alberto Núñez Feijóo i el seu portaveu Miguel Tellado al viatge oficial de Pedro Sánchez a Mauritània deixa malauradament clar què es pot esperar del PP en el debat sobre immigració: un populisme barroer i descordat, que no té cap inconvenient a contribuir a la confusió de l'opinió pública sobre una qüestió tan delicada si a canvi en pot treure benefici polític. En efecte, el que continua sent el partit més important d'Espanya segueix mirant cap a Vox a l'hora de fixar els seus posicionaments, i és per això que Feijóo acusa Sánchez d'anar “en direcció contrària a la resta de la Unió Europea”. Es refereix a la Unió Europea tal com l'entenen Meloni, Orbán o Le Pen, que no deixen de ser, certament, polítics que actuen dins la Unió Europea, però ho fan a manera de paràsits. Feijóo acusa Sánchez (com podeu llegir a l'article d'Aleix Moldes en aquest diari) d'impulsar un “efecte crida” a la immigració irregular, en comptes “d'anar a l'Àfrica a lluitar contra les màfies”, com hem de suposar que faria un bon patriota. Llàstima que les referències a la màfia no acabin de ser massa afavoridores per a l'expresident de la Xunta, que navegava en el iot de Marcial Dorado pensant, segons ell mateix, “que només era un contrabandista”, en comptes d'un narcotraficant. El potent entorn mediàtic de la dreta ultranacionalista espanyola ha fet córrer també que Sánchez va prometre, a Mauritània, dos-cents cinquanta mil llocs de treballs cada any als immigrants africans que arribessin a l'estat espanyol des d'ara fins al 2050. Es tracta evidentment d'una altra falsedat, però és una d'aquestes falsedats que calen amb gran facilitat dins una opinió pública ben conduïda i predisposada per creure-se-la.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tellado, precisament, va tenir una trifulga aquesta setmana amb el seu homòleg del PNB, Aitor Esteban, quan va acusar els bascos poc menys de donar suport al règim antidemocràtic de Maduro a Veneçuela. La resposta d'Esteban a Tellado, a les xarxes, va ser contundent: “A vosaltres Veneçuela us importa un rave. Simplement, la utilitzeu per esquerdar el bloc de govern [...]. Si així preteneu aconseguir el vot del PNB en el futur... Ets un maldestre”. El PNB havia votat a la diputació permanent de dimarts en contra de les peticions de compareixença urgent que hi havia presentat el PP contra Sánchez i diferents ministres. Els bascos van votar com tots els partits del bloc d'investidura menys Junts, que es va desmarcar del posicionament explicitat per Esteban i va votar a favor de quatre de les peticions de PP i Vox. La seva portaveu, Míriam Nogueras, va argumentar que Junts “no està dins de cap bloc espanyol”, i una de dues: o això és fals i voten pensant que pot ser interessant fer caure el govern actual i provocar unes noves eleccions espanyoles en què els grups independentistes catalans hi tindrien poc a rascar, o és cert i voten pensant no en clau espanyola, sinó catalana. Concretament, pensant en Aliança Catalana. La demagògia, en tot cas, és la clau de solfa del nou curs polític.