Imma Mayol: El crim de la ingenuïtat

En una foto a l'ARA de fa mig any, seu a l'escullera, calçada i d'esquena a Barcelona. No guaita l'horitzó ni busca l'illa on voldria tornar. Té la mirada buida i el cansament d'haver rebut massa puntades de peu jugant de visitant i amb l'àrbitre comprat.

"En Joan treu les caques del gat", titulava un diari fent escarni del seu in tent de canviar el món des dels pe tits hàbits. És fàcil fer-ne conya, però és més persona qui té la ingenuïtat d'explicar-ho que qui, fregant-se les mans, ho posa al titular.

El camí al liderat d'un dèspota l'empedren Mayols trepitjades. Qui farà política si qui en feia amb errors i incoherències, però certa bona fe, tira la tovallola avorrit del vilipendi d'un poder més fàctic que quart?

I que em perdoni el lector si no m'esplaio en el retrat de misèries, que en té. Ja hi han excel·lit tantes plomes sembrades d'enginy, que jo fa ria el ridícul i seria redundant. Quan atacar algú surt gratis o té pre mi, no hi sé veure la gràcia.

Té un català en què el balear no més treu el cap a la fonètica. I un to flower power que els anys fan més defensiu i amarg. Com tants progres coetanis, ha passat de neorural a por tar roba de marca però manté un punt d'okupa en el tallat de cabells.

Tot i que ara només vol l'oblit, potser el temps permetrà veure que els desfalcs milionaris no són comparables a un arbre de Nadal amb pedals.