La imatge valenciana d'ara mateix
La psicologia més elemental ens diu que la imatge que projectem de nosaltres mateixos –individu o grup– rebota en la paret dels altres i acaba determinant-nos. Els valencians som excel·lents com a projectors d'una imatge pròpia ben negativa. En tenim motius, per descomptat, però a hores d'ara sol ser falsa i, a més a més, contrària als nostres interessos.
Entenguem-nos: les institucions polítiques i les qüestions econòmiques valencianes en general superen el desastre, són una vertadera catàstrofe. Un país sense política –predicava Joan Fuster en el títol d'una obra seua– i, per tant, sense polítics, que per a dir deu paraules seguides sense ensopegar, ja existeixen els polítics de Madrid. Un país desorientat, però de gran potència.
A pesar d'haver-nos fet una imatge del país de terra provincial de Madrid –aquest era l'objectiu del PP i del PSOE–, caldria preguntar-se d'on ix Compromís –la força política més avançada i arrelada–, que a hores d'ara i segons les enquestes està a punt de barallar-se amb el PSOE pel segon lloc al Parlament valencià. Del no-res o d'una tasca d'anys i anys de milers de persones?
Costarà de creure, però trobem veterans del valencianisme i una multitud de joves amb les coses del país molt clares, que s'escampen per totes les ciutats i pobles valencians. Tota aquesta gent, atemorida en la Transició pels mètodes feixistes contra la cultura i el trellat, ja no tenen por als governs del PP i als sequaços que ja no són res més que còmplices fracassats de l'espanyolisme excloent.
La situació lingüística i cultural valenciana compta amb centenars d'escriptors en català, així com amb un moviment que recull milers i milers de criatures que viuen en valencià i l'organització Escola Valenciana els dóna un gran suport. La relació extensa de grups que posen el seu entusiasme en recuperar un País Valencià digne, la coneixen fins i tot els que han perdut la batalla de la raó.
El país, petit, intentat destruir constantment, abandonat per molts del sector intel·lectual, està fragmentat i en part enfrontat. Heus ací què hi falta per a convertir-lo en una potent referència dins dels territoris de la seua mateixa llengua: coordinació i una nova imatge positiva, que els mitjans de comunicació públics i privats sàpiguen estendre pertot arreu.
