L'illa del tresor

El dia que tinguin una estona, els recomano que vagin a Copenhaguen o a Estocolm. Tot el que han de fer és agafar el metro de Barcelona, baixar a la parada de Sant Martí (línia 2), que és una parada amb vestíbuls grans i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, sortir a la rambla de Guipúscoa i caminar xino-xano fins a fer els 250 metres que hi ha entre la boca del metro i la Biblioteca Gabriel García Márquez. 

En mig d’un barri de blocs de cases construïdes en l’època del desarrollismo, amb carrers que s’inundaven quan plovia, amb bars i botigues de barri, i a tocar de la tremenda comissaria de la Policia Nacional, hi trobaran la millor biblioteca pública del món 2023.

Hi vaig anar una tarda, acompanyat per un apassionat professional de l’urbanisme, i vaig comprovar el magnetisme de l’edifici amb els meus ulls. Com a totes les biblioteques, hi ha llibres i sales de lectura, i la gent hi parla en veu baixa. Però també hi ha àrees de treball, col·lectives i individuals, àrees de lectura reposada, espais infantils, un auditori de butxaca, un estudi de ràdio, una cuina (tancada), uns bancs per seure a l’exterior, i molta llum del carrer dins les sales. L'edifici és tan elegant, tan modern, tan lluminós, i s’hi està tan bé, que quan hi entres et sents més persona, i voles uns metres per sobre de les ferides de cada dia. Hi vaig veure entrar nois i noies, i nenes que venien de l’escola amb la cartera, i mares amb criatures, i em va fer feliç que fossin allà i no a un centre comercial.

Quan dic que és com anar a Escandinàvia, no em refereixo només a la fusta, el vidre i l'acer, i a les quatre façanes de l'illa dissenyades en forma de lloms de llibre. Sinó a la distribució equitativa dels diners dels impostos. Aquell ús que fa que la qualitat de vida no depengui tant del codi postal, i fa l’existència més agradable a tothom.