“Il turco in Italia” a Barcelona després de 150 anys (1984)
Peces històriques
De la crònica de Roger Alier (Los Teques, Veneçuela, 1941-Barcelona, 2023) a La Vanguardia (24-VII-1984) d’ara fa quaranta anys. Traducció pròpia. Avui el Liceu dedica un recital-homenatge al crític Roger Alier, historiador de la música i professor universitari. La seva tesi doctoral sobre l’òpera a Barcelona en el segle XVIII, defensada el 1979, és l’exemple d’una recerca acadèmica d’erudició acreditada. La projectava amb amenitat en classes que atreien alumnes.
La temporada del Teatre Grec que organitza l’Ajuntament barceloní i que comença, com és habitual i esperat per molts aficionats, amb un espectacle líric. [...] Enguany l’aposta és ambiciosa. S’ha triat un títol de Gioachino Rossini [Pésaro, 1792-Paris, 1868) de trets molt interessants, però que dependrà totalment de la iniciativa i la inventiva del director d’escena, doncs fa quasi 150 anys que no es representa a Barcelona l’òpera escollida, “Il turco in Italia”, i no hi ha, per tant, tradició escenogràfica local a la qual referir-se. [...] Aquesta òpera va arribar a Barcelona el 1820, època en què la ciutat vivia una intensa febre de rossinisme (es pot comprovar a les pàgines de Diario de Barcelona d’aquells anys). Entre els cinc anys que separen la primera òpera de Rossini arribada a Barcelona (“La italiana a Alger”, 1815) i 1820, es van estrenar deu òperes de Rossini al Teatre de la Santa Creu, anomenat després Principal (el Liceu encara no existia), i la dècima va ser, precisament, “Il turco in Italia”, duta a l’escena barcelonina per primer cop el 9 de juny de 1820, amb un repartiment que llavors es considerava exemplar [...] L’òpera, ben rebuda, es va representar vàries vegades en el curs de la temporada (en aquella època els teatres no tancaven a l’estiu) fins l’última funció, la de 3 de gener de 1821. “Il turco in Italia” es va tornar a programar a la temporada 1831-32, i per tercer cop, a la de 1837-38. En aquesta ocasió, segons sembla, la presentació escènica tenia molt a desitjar, i després d’unes poques representacions l’òpera va ser retirada de l’escena barcelonina, aparentment per sempre, doncs el Liceu ja no va programar-la mai més. Aquesta òpera, escrita per Rossini als 23 anys (no obstant, ja era el seu dècim-tercer títol) es va estrenar a l’Scala de Milà el 14 d’agost de 1814. D’entrada va ser mal rebuda pels milanesos, potser perquè creien que Rossini els hi volia endossar un “refregit”, doncs el compositor havia escrit poc abans “La italiana a Alger” i alguns van pensar que es tractava de la mateixa obra readaptada i amb el títol canviat (cosa relativament freqüent en la picaresca de compositors i empresaris d’aquella època). Després, l’actitud del públic va canviar, però “Il turco in Italia” mai no va arribar a tenir la popularitat d’altres obres bufes de Rossini. En tot cas, aquesta era realment una òpera nova, amb música totalment distinta de la de “La italiana a Alger”. No obstant, també en ella Rossini va seguir el seu costum habitual d’”autocopiar-se” algunes idees d’obres anteriors, tot i que el cert és que “Il turco in Italia” conté quasi en la seva totalitat música original i posseeix, a més, un dels arguments més curiosos de tota la història de l’òpera bufa, degut al llibretista Felice Romani. Efectivament, enfront dels repatanis arguments de “noi-vol-noia-però-papà/mamà/tutor-s’oposa”, “Il turco in Italia” ens presenta una versió nova, gairebé pirandel·liana, de com es construeix un argument teatral. [...]
