Ikea i els deures

Fan un anunci de l’Ikea que, hàbilment, recull els signes dels temps. L’eslògan diu: “Menys deures i més sopars en família”. És un petit curtmetratge molt ben fet en què veiem com els nens d’una família aprenen les quatre regles a base d’extreure experiències acadèmiques de sopar tots junts. Han preparat unes croquetes casolanes boníssimes (en una cuina de somni) i, mentre les reparteixen, comprenen -humorísticament- com és d’important dividir. Cau un ou a terra i (a part que ningú no s’emprenya) la nena s’excusa amb els adults dient que allò “és la llei de la gravetat”. També toquen unes qüestions d’astronomia, perquè són una família model que sap treure lliçons dels actes més quotidians.

Estic d’acord que hi ha d’haver tots els sopars en família que es pugui i sé que s’hi aprenen coses. Dinar, sopar, esmorzar junts, quina alegria. Però trobo que els sopars en família han de produir-se després que els nens hagin fet els deures, perquè els sopars en família no els supleixen. Em sembla que els deures calen, que són importants per treballar l’autonomia i la força de voluntat, que serveixen per memoritzar i repassar les coses (com ara les taules o les normes ortogràfiques) que el mestre ha explicat. I, per tant, fan guanyar temps a classe.

Sé que hi ha un corrent de ciutadans que volen que no n’hi hagi. Diuen que els nens van massa atapeïts de feina, i en això diria que tenen raó, si tenim en compte que n’hi ha que fan cada dia una extraescolar. Entenc que molts pares veuen bé que no hi hagi deures i sí extraescolars, perquè part del problema és que treballen fins a les nou i no els poden acompanyar a l’hora de fer-los. Per tant, els han de deixar fent vòlei o cuina en anglès, que també és interessant. De manera que jo proposaria una solució. ¿Hi ha qui no vol deures i hi ha qui sí? Fem que no siguin obligatoris. Que els fills dels pares que en vulguin en facin i els fills dels pares que no en vulguin no en facin. Vejam com va.