Carlos Mazón es va reunir amb rectors universitaris el 13 de gener a Alacant.
2 min
8
Regala aquest article

Al Partit Popular semblen haver decidit que la manera d'eludir responsabilitats per la calamitosa gestió de la DANA per part de Carlos Mazón i el seu govern és fer passar Mazón per curt. A començaments d'aquesta setmana, Feijóo, en una entrevista a Onda Cero, va declarar reiteradament que havia vist al president de la Generalitat Valenciana “estabornit” a causa de l'impacte que li havia causat la situació, i que aquest estat d'inconsciència l'havia dut a comportar-se com “un ingenu”, s'entenia que per haver confiat inicialment en la col·laboració del pèrfid govern de Pedro Sánchez. Va usar la paraula “noqueado”, que en castellà té ressonàncies pugilístiques i remet a la figura del boxejador sonat. En poques paraules, Feijóo va descriure Mazón com un home completament desbordat, incapaç de reaccionar d'una manera adequada no tan sols el dia que es va produir l'emergència, sinó també els dies següents.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El va presentar, en resum, com un inútil. L'únic que no pot fer un president de la Generalitat Valenciana, i en general qualsevol persona amb una alta responsabilitat de govern, és quedar-se aclaparada quan es produeix una catàstrofe. Se suposa que qui s'ha presentat a unes eleccions ha de ser capaç d'uns mínims una vegada ha accedit al poder, i mantenir la serenitat i el cap fred en una situació d'emergència forma part d'aquests mínims. Els governants no poden quedar-se bloquejats ni esmaperduts davant d'un desastre, ni tampoc excusar-se després dient que és que són una mica ingenus, perquè aleshores el campi qui pugui ja és total. Han de tenir capacitat d'organització i de lideratge, agilitat mental, nervis ben temperats i, sobretot, un coneixement profund de l'administració que governen i de la feina que hi fa cadascú.

Mazón no té res de tot això, i tampoc ho tenien els membres del seu executiu. Ignorem si Mazón va estar estabornit (“noqueado”) el passat 29 d'octubre, però si va estar-hi no va ser per l'impacte emocional que li van causar les riuades, sinó pels efectes d'un dinarot al restaurant El Ventorro que va durar cinc hores, en companyia d'una periodista, dinar del qual Mazón ja ha donat quatre o cinc versions diferents, però segueix amagant-ne la factura. De sang freda sí que en deu tenir, Mazón, perquè cal tenir-la d'orxata refredada per aferrar-se a la cadira quan desenes de milers de ciutadans (que han perdut persones estimades, cases, negocis, formes de vida) ja ha sortit als carrers tres vegades a exigir la dimissió. La sang molt freda per fer el sord a aquest clam mentre atorga contractes a empreses imputades (en alguns casos condemnades) en casos de corrupció amb el PP, que, al cap i a la fi, és del que es tracta: del PP de tota la vida, el de les comissions, la comptabilitat en B i la gestió dels diners públics entesos com una forma d'enriquiment fàcil. Al cap i a la fi, fer-se el beneit i mentrestant omplir-se les butxaques no és cap manera de fer nova dins el PP: Mariano Rajoy, antecessor de Feijóo en tantes vegades, n'era un veritable expert, i fins ara li ha anat prou bé.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats