Ha sigut una primera setmana de l'any plena de comentaris qualificant-lo com un any ple de dificultats, de reptes i d’incerteses. Respon bastant bé al que molts pensem i, per tant, comparteixo aquesta preocupació. Voldria afegir-me a aquest corrent i centrar-me en unes explicacions sobre els importants canvis tecnològics i les seves conseqüències.
És un any en què s’intensificarà la insostenibilitat planetària, tant per raons ecològiques com per causes socials. És clar que el planeta no està en condicions de poder acollir una població humana de 8.000, 9.000, o 10.000 milions de persones amb un estil de vida i de consum com el que tenim ara els països desenvolupats. Les causes són el fenomen de l’escalfament global i que no hi ha prou recursos naturals. A part d’aturar el creixement, hem de modificar els nostres costums i hem de reduir les actuals desigualtats entre les persones de diverses parts del planeta. Per sort aquests dos reptes poden ser afrontats perquè el progrés de la ciència i de la tecnologia dels últims anys ens dona eines per fer-ho. Però veig que no només no estem utilitzant adequadament les noves eines, sinó que estem permetent que s’utilitzin per finalitats que encara empitjoren la situació. Les tecnologies passen de ser un gran ajut a ser un problema important. M'explico.
1. Sostenibilitat i tecnologies. Les noves tecnologies ens poden permetre viure necessitant menys quantitat d’energia a base d’aïllaments, de nous tipus de mobilitat per treball, oci, salut, o per activitats de tipus industrial; i també substituir l’energia fòssil per la solar, l'eòlica, o la d’altres orígens. I també ens permeten mantenir el mateix nivell de benestar canviant el consum d’elements materials per l’accés a serveis o per una utilització més gran d’elements immaterials o intel·lectuals. Aquest és el pas que ja vivim d’una societat industrial a una postindustrial o de la informació. Això s’està veient ja en molts llocs –tot i que menys del que caldria–, i a unes velocitats molt més lentes de les necessàries per evitar haver de patir-ne les conseqüències. Cal que revisem tant llocs com velocitats.
2. Les noves societats. Des de les darreres dècades del segle XX les comunitats humanes, forçades pels nous reptes i gràcies a les noves tecnologies, estan construint uns nous tipus de societats. Això fa que canviïn les relacions entre persones quant a la convivència, la família, el treball retribuït, la capacitat de consum, l’economia, el repartiment del poder i la participació política. No cal explicar que una part molt important d’aquests canvis són conseqüència de les facilitats que permeten les noves tecnologies anomenades de la informació i el coneixement –les TIC–, i de la recent explosió de la intel·ligència artificial –la IA.
Vull deixar molt clar que els processos d’adaptació a aquest nou model s’estan fent amb molt poca previsió per part dels governs, sigui per desconeixement, per incompetència, o per interessos amagats. El resultat d’això és que està canviant de forma increïble el repartiment del poder dins de la societat. La segona meitat del segle XX el poder estava en mans de les autoritats polítiques, tant democràtiques com autocràtiques; fa unes poques dècades va anar passant als organismes financers que controlaven empreses i condicionaven moltes decisions públiques, i recentment ha passat en gran part a les anomenades plataformes tecnològiques propietàries de les xarxes socials.
Les noves tecnologies, en part, van ajudar a fer front a la no sostenibilitat i molts governs van fer esforços importants per reduir les desigualtats econòmiques. Però des de fa poc tot ha quedat en mans dels que controlen la generació i distribució de les dades i de la informació. Això passa en un grau tan important que poden distribuir falsedats, poden provocar resultats electorals, poden manipular les decisions de les persones en el camp de les preferències vitals o de decisions econòmiques, i poden perjudicar els més joves. Soc un entusiasta de les TIC i la IA, però penso que no es poden deixar sense regular, i no es pot acceptar que un grup petit de persones hagi aconseguit milers de milions aprofitant el desconeixement dels usuaris de les xarxes. Els seus propietaris superant poder dels governs, i en altres casos fan pactes per aprofitar-se’n –uns i altres–. La relació entre Donald Trump i Elon Musk n'és un clar exemple. No pot ser que coses així es puguin fer sense cap control. Són urgents acords internacionals per evitar que es facin aquestes barbaritats amb la tecnologia. Crec que si no prenem algunes decisions que orientin i regulin les grans capacitats de les noves tecnologies no ens en sortirem en aquestes situacions d’incertesa i dificultat. Cal intensificar més l’educació i fer un seguiment més exhaustiu.
