Aquest article va de la important Cimera Global sobre la IA que es va celebrar a París la setmana passada, on es va posar de manifest la necessitat d’una veritable governança mundial de la IA que estigui guiada per principis i valors ètics universals. Però també va d’allò que a París no es va dir tant, però que resulta decisiu en aquests moments: la necessitat de subjectar la IA al control democràtic.
El món de la IA treu fum aquestes setmanes. Quan encara intentàvem mesurar l’impacte que podria tenir el projecte Stargate dels Estats Units, amb una inversió publicoprivada de 500.000 milions de dòlars en el sector de la IA, apareix DeepSeek, la nova IA generativa creada a la Xina per competir amb les americanes amb un cost molt inferior al d’aquestes. I mentre Elon Musk feia una oferta de compra d’OpenAI, l’empresa propietària de ChatGPT, per 97.000 milions de dòlars, que és evidentment rebutjada, a la cimera de París el president Macron anuncia una inversió rècord a França de 109.000 milions d’euros (amb diners procedents majoritàriament dels Emirats Àrabs Units) i Ursula von der Leyen anuncia l’ambiciós programa europeu InvestAI, que mobilitzarà una inversió també publicoprivada de 200.000 milions d’euros. Són tants diners que costa imaginar-se realment el que impliquen aquestes xifres. I ens mostra com les principals empreses i les principals potències del món no descansen ni un minut en aquesta accelerada cursa pel domini mundial de la IA.
La cimera de París, coorganitzada per França i l'Índia, i amb la participació de més de cent països i centenars d’empreses, ONGs i investigadors, s’ha estructurat entorn de cinc grans temes, amb títols que no podrien ser més eloqüents: l’interès públic, el futur del treball, la innovació i la cultura, la confiança en la IA i, justament, la governança mundial. La cimera ha culminat amb la Declaració sobre una intel·ligència artificial inclusiva i sostenible per a la gent i el planeta, que estableix sis prioritats d’acció per als governs, entre les quals figuren la necessitat de reduir les bretxes i la divisió digitals, de potenciar la diversitat i pluralisme en els ecosistemes d’IA intentant evitar la concentració industrial i comercial actual, de fer que la IA sigui més sostenible per a la gent i per al planeta, d’assegurar que sigui més oberta, transparent, ètica, segura, inclusiva, confiable, i que estigui sotmesa a una governança mundial basada en la cooperació i coordinació entre països. També s’ha aprovat la Carta de París sobre la IA al servei de l’interès públic, signada de moment per deu estats, entre altres documents i fulls de ruta.
La Declaració bé podria ser una manifestació retòrica més sense gaire importància pràctica. Però l’han signada 60 dels estats participants, entre ells, sorprenentment, la Xina. Es pot pensar que justament el fet que un estat tan opac i poc democràtic com el xinès hagi acceptat signar-la és una prova de la manca d’efectes reals. Però si fos així, per què s’han negat a adherir-s'hi els Estats Units i el Regne Unit? El que estem observant és un ball de posicionaments internacional sobre la que potser és la qüestió central en aquests moments amb relació a la IA: la creació o no d’un esquema, ni que sigui embrionari, de regulació i governança mundial sobre el sector. I sobre aquesta qüestió estan emergint dos blocs ben visibles.
Els Estats Units de l'era Trump-Musk lideren (tot i que ja ho feien en l'era Biden), amb l’ajuda dels grans gegants tecnològics occidentals, el bloc mundial de resistència a la regulació de la IA, i en general a tot el sistema de governança global. Tant el reglament europeu de la IA com la Declaració de París o les diverses iniciatives de les Nacions Unides, la Unesco i l'OCDE, entre d'altres, són obstacles per als seus intents de domini tecnològic. A més del Regne Unit, a aquest bloc s'hi suma Rússia, per silenci positiu, diguem-ne.
El bloc contrari està liderat per la UE i estats com l'Índia, el Brasil i el Japó. És el que ha donat suport a aquesta Declaració de París, comprometent-se a desenvolupar regulacions i instruments de cooperació i coordinació internacionals. I és a aquest bloc al qual s’ha sumat la Xina, un pas amb gran importància simbòlica i política, perquè implica subscriure el conjunt de valors ètics universals que integren la Declaració, ni que sigui per motivacions estètiques o retòriques.
La Declaració de París és, com el seu nom indica, un intent dels països signants de posar la primera pedra per crear un esquema normatiu que asseguri que la IA és més inclusiva i sostenible per a la gent i el planeta. És un pas, per tant, en la bona direcció, que intenta generar una IA més justa. El que molts encara no veuen, tampoc a la cimera de París, és que fer la IA més ètica i més justa no és suficient. Que la IA comporta un poder increïble que és susceptible d’interferir en els nostres sistemes democràtics, de modificar els equilibris tradicionals del poder polític, i fins i tot de dominar els nostres governs. Ens cal una IA que no sigui només justa, sinó també políticament legítima. Això vol dir una IA més democràtica. Una IA no només per als ciutadans, sinó dels ciutadans, controlada pels ciutadans.
