Ara que s’alenteix el creixement econòmic mundial, molts tenen l’esperança que la innovació tecnològica sigui una possible solució. Per exemple, l’últim World Economic Outlook del Fons Monetari Internacional destaca el potencial de la intel·ligència artificial per fomentar la productivitat i el PIB. Però l’informe també adverteix que, donada la incertesa sobre l’abast que tindrà l’impacte de la IA, aquestes previsions s’han d’agafar amb una bona dosi de precaució. Tot i que la IA podria obrir la porta a una era de prosperitat, aquesta possibilitat depèn de l’evolució d’aquestes tecnologies emergents.
L’actual onada de tecnooptimisme, així com la preocupació per les eventuals repercussions de les tecnologies emergents en els mercats laborals, es poden atribuir a la idea que la IA és allò que els economistes denominen una “tecnologia d’ús general”. Les innovacions d’aquesta mena penetren tota l’economia en comptes de limitar-se a un sol sector.
Les tecnologies d’ús general es poden dividir en dues grans categories: les que van revolucionar l’energia, com la màquina de vapor i l’electricitat, i les que van transformar la comunicació, com la impremta i el telèfon. Tot i que aquestes innovacions solen tardar anys, fins i tot dècades, a desplegar tot el seu potencial, poden propiciar un augment de la productivitat i un ràpid creixement econòmic.
El món està ara enmig de dues revolucions tecnològiques: la transició a una economia neta zero (en què els gasos d’efecte hivernacle procedents de les activitats humanes estan en equilibri amb les emissions que s’eliminen de l’atmosfera), d’una banda, i el ràpid creixement de la IA i altres tecnologies digitals, de l’altra. En conjunt, aquestes revolucions estan a punt de remodelar les nostres economies i canviar la nostra manera de treballar, els béns i serveis que produïm i consumim, i l’estructura i la dinàmica dels mercats financers. Però la pregunta continua sent la mateixa: ¿aquests canvis radicals es traduiran en un creixement econòmic més ràpid?
La història ens ofereix unes dades valuoses sobre com es podrien desplegar aquestes transformacions. Una conclusió fonamental és que, tot i que els avenços tecnològics acostumen a semblar graduals i superficials mentre els vivim, a llarg termini els seus efectes poden ser profunds i de gran abast. Ens resulta sorprenentment difícil quantificar la contribució de l’energia de vapor i els ferrocarrils al creixement del PIB als segles XVIII i XIX, però d’aquest període en diem la Revolució Industrial per un bon motiu. Aquests canvis, reflectits d’una manera memorable per novel·listes com Charles Dickens i Émile Zola, van afectar totes les facetes de la vida quotidiana de la gent, tant a l’entorn laboral com a casa.
A més, els avenços tecnològics no sempre comporten millores immediates en la qualitat de vida i poden provocar terribles convulsions. N’és un bon exemple la invenció de la impremta de tipus mòbils per Johannes Gutenberg a mitjans del segle XV. Com que va permetre traduir la Bíblia a les llengües locals i posar exemplars assequibles a disposició de la gent corrent, va aplanar el camí per a canvis socials i culturals transcendentals.
La consegüent desaparició del control eclesiàstic sobre els textos religiosos va alimentar l’auge del protestantisme, cosa que, al seu torn, va desembocar en una sèrie de guerres religioses brutals. Com tothom sap, Max Weber afirma que l’ètica protestant del treball és el fonament del capitalisme. Tot i que molts estudiosos han qüestionat aquesta teoria, no hi ha dubte que la impremta i la proliferació de llibres a un preu assequible van fer créixer els índexs d’alfabetització i van posar les bases per a la Il·lustració.
La impremta també va tenir un paper fonamental a l’hora de preparar el terreny per a la Revolució Industrial, perquè va desencadenar una onada sense precedents de cultura experimental, alhora que fomentava l’esperit d’investigació científica. Per bé que als economistes els costi establir una relació causal directa entre la impremta i el creixement econòmic, és evident que, si no l’haguessin inventada, no existiria el món tal com avui el coneixem.
Tot plegat fa pensar que hauríem de moderar les nostres expectatives sobre l’impacte econòmic de la IA, si més no en un futur previsible. Encara que la mateixa indústria de la IA estigui preparada per començar a créixer ràpidament, hi ha pocs motius per pensar que faria créixer el PIB a curt o mitjà termini.
A més, les turbulències socials i polítiques causades per la revolució de la IA podrien arribar a eclipsar l’impacte directe que tindria en l’economia. És cert que els economistes ja han explorat els possibles efectes de la IA en el mercat laboral, i els politòlegs han analitzat el poder desestabilitzador de la desinformació i dels deep fakes o hipertrucatges propagats pels grans models de llenguatge, però les tecnologies de la informació i la comunicació també són capaces d’afectar les normes i institucions d’una manera subtil però significativa.
Penseu, per exemple, en el desenvolupament de la xarxa ferroviària, que va facilitar el transport de persones i mercaderies, i va accelerar així el creixement de ciutats densament poblades i amb una economia pròspera. I l’arribada de la televisió també va redefinir les aspiracions dels consumidors i va qüestionar les normes establertes sobre la participació de les dones en el mercat laboral.
Sens dubte, aquests canvis són de natural imprevisibles. Però per això mateix hem de reflexionar detingudament sobre el tipus de societat que volem crear i quin ús hem de fer de la tecnologia per aconseguir fer-la realitat. Totes les tecnologies d’ús general, com ara l’electricitat i les xarxes de clavegueram, han estat determinades pel debat polític i social. Per bé que no podem revertir ni frenar el desenvolupament de la IA, els dirigents i responsables polítics han de prendre mesures perquè aquestes potents tecnologies estiguin al servei del bé comú, tant si promouen un creixement econòmic visible com si no.
Copyright Project Syndicate
