Una de les moltes decisions d’impacte que Trump ha pres a l’inici de la seva presidència és la revocació d’una ordre executiva de Biden del 2023 que mirava de reduir els riscos que la intel·ligència artificial (IA) pot comportar per als consumidors, els treballadors, l’economia, la salut pública i la seguretat nacional. L’ordre exigia que els desenvolupadors de sistemes d’IA amb aquests riscos havien de compartir els resultats de les proves de seguretat amb el govern dels EUA. Tot i que era menys exigent, aquest text legal tenia un esperit semblant al del reglament d’intel·ligència artificial (EU AI Act), que va entrar en vigor a la Unió Europea el 2024.
Amb aquest pas dels EUA, la UE queda com l’únic gran bloc econòmic compromès amb la IA responsable, si més no, de cara al ciutadà. Certament, la Xina ha estat regulant la IA des del 2021, però el seu objectiu és protegir l’estat davant de la IA, més que no pas els ciutadans. La IA s’afegeix doncs a altres àmbits, com la protecció de dades, el canvi climàtic o la qualitat alimentària, en els quals la UE acaba exercint una mena de lideratge polític i moral, en gran part per desistiment dels altres blocs.
La pregunta és si la UE es troba en la millor posició per encapçalar la IA responsable. Com deia el president de PIMEC en una entrevista recent, “mentre la Xina fabrica i els Estats Units innoven, a Europa creem normes”. En l’àmbit informàtic, això és ben cert. Per diverses raons, incloent-hi la fragmentació del mercat i l’escassedat de recursos econòmics privats per a recerca i desenvolupament –en gran part resultat de l’aversió al risc de l’inversor europeu–, el nostre nivell en tecnologies de la informació (IA inclosa) és sensiblement inferior al de la Xina i no cal dir al dels EUA. Tal com s’ha vist amb DeepSeek, si algú pot competir amb els EUA en IA és la Xina, no pas Europa. Ser capdavanters en normativa no ajuda, perquè els inversors prefereixen apostar per jurisdiccions que tinguin com menys restriccions millor.
En aquest moment, segurament l’empresa europea més destacada en grans models de llenguatge (LLMs) tipus ChatGPT és la francesa Mistral AI. El seu és l’únic LLM europeu entre els 10 millors de codi obert per a tasques multilingües. Alguns analistes suggereixen que aquest tipus d’empreses haurien de recórrer a Suïssa, que és un estat europeu no vinculat pels reglaments de la UE. El fet és que Mistral AI ha obert una seu a Silicon Valley. El cas de Hugging Face, una altra empresa global d’IA, és encara més sagnant: va ser fundada per tres emprenedors francesos directament a Nova York, tot i que també té oficines a París, Lió, Brest, Berna, Londres i Miami.
Deslocalitzar-se fora de la UE és avantatjós per a les empreses europees d’IA per poder acostar-se a les condicions en les quals operen els seus competidors americans i xinesos. Per exemple, deixar d’estar subjectes al reglament general de protecció de dades de la UE els permet d’entrenar grans models d’IA generativa (LLMs, models de difusió, etc.) amb totes les dades a l’abast. D’altra banda, implantar-se als EUA facilita l’atracció d’inversors, perquè és un país acostumat al risc, amb una gran quantitat de diners disponibles i un mercat homogeni de més de 300 milions de persones.
Què pot fer la UE per conservar i augmentar les poques empreses punteres que té en IA sense renunciar als seus principis ètics? D’entrada, aclarir si els riscos de privadesa dels models generatius són tan seriosos com s’ha dit. En el meu grup de recerca CRISES de la URV hem demostrat que aquests riscos tenen molt a veure amb el sobreaprenentatge, és a dir, quan el model memoritza les dades d’entrenament (que poden incloure dades personals) i és incapaç de generalitzar, talment un alumne de matemàtiques que es limita a memoritzar les solucions dels problemes fets a classe i és incapaç de fer-ne cap de diferent. Com més bo és un model, menys sobreaprèn i menys risc de privadesa suposa. En segon lloc, si la UE accepta al seu territori l’ús de models generatius entrenats als EUA, a la Xina o en altres llocs, hauria de permetre que les seves empreses desenvolupin, entrenin i explotin models en les mateixes condicions. Uns i altres haurien de passar els mateixos controls i verificacions, ni més ni menys. És una situació semblant a la dels pagesos europeus quan reclamen les mateixes condicions de producció que les dels països dels quals la UE importa aliments. Exigir més dels propis que dels estranys és, a més d'injust, tirar-se pedres a la teulada.
![L'aplicació de DeepSeek.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
