Un horitzó d’igualtat sense prostitució

Dia a dia, pas a pas, el debat abolicionista avança a marxes forçades, fins al punt que fa uns dies el Moviment Democràtic de Dones celebràvem l’adhesió de nous municipis a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones, com Gavà, Sant Quirze del Vallès i Esplugues de Llobregat, a Catalunya; Aldaia, al País Valencià; i Olite i Allo, a Navarra. I també l’adhesió de dues grans diputacions, com les de Sevilla i Barcelona.

El 28 d’abril passat el ple de la Diputació de Barcelona, que aglutina els 311 municipis de la província de Barcelona, va aprovar la moció contra el tràfic de dones i menors per a l’explotació sexual, amb els vots a favor del PSC, CiU i el PP, mentre que hi votaven en contra Ciutadans, la CUP i Entesa.

És evident que si hi ha tràfic és perquè hi ha demanda i que si hi ha demanda hi ha prostitució. La prostitució és la base per al tràfic de dones, dones que no tenen altres mitjans d’ingressos que no siguin la mercantilització i la venda del seu propi cos. Dones que no intercanvien sexe, plaer o gaudi, sinó que intercanvien els seus cossos per diners.

Es fa incomprensible que algunes formacions polítiques no només hi votessin en contra, sinó que ens acusin d’insultar o calumniar el col·lectiu de Putes Indignades, a menys que per insult es prengui la nostra voluntat d’abolir la prostitució penalitzant el prostituïdor. Aquell que en els fòrums de prostitució no les tracta ni com a persones i, per tant, denigra tot el col·lectiu de dones, molt més ampli que el d’aquelles que exerceixen la prostitució suposadament de manera voluntària. Per què no comencem per ocupar-nos d’aquelles dones que estan sent víctimes de tràfic, que segons diversos estudis representen el 90% de les que exerceixen la prostitució? La llibertat individual no pot estar per sobre de la col·lectivitat i de la salvaguarda dels drets humans.

Desviar interessadament el debat cap als drets de les suposadament voluntàries “treballadores del sexe” és silenciar la veu de la majoria de les dones que estan en la prostitució, que són víctimes del tràfic, i invisibilitzar els horrors que pateixen. Els que ho fan poden tenir la millor voluntat, però objectivament estan servint els interessos de les màfies i els proxenetes.

Hem de remarcar que no hi ha dissociació entre prostitució i tràfic de dones: és per la prostitució que hi ha tràfic de dones. De la mateixa manera que si acabem amb la demanda reduiríem la prostitució. No considerem que la prostitució sigui una feina perquè l’esclavitud no ho pot ser, i perquè no hi ha venda de la força del treball, sinó una intromissió en els nostres cossos i un atemptat als drets humans, tal com diu l’ONU. No volem construir una societat on els nens puguin comprar el cos de les seves companyes de classe. No volem això per a les generacions futures. Volem construir una societat d’homes i dones que visquin amb igualtat i puguin gaudir d’una sexualitat lliure i igualitària. Volem acabar amb el model patriarcal.

Som optimistes perquè anem avançant. L’abolició és una lluita transversal, igual que ho ha estat l’abolició d’altres esclavituds al llarg de la història. És una qüestió de drets humans, i els arguments que s’han construït interessadament per perpetuar-la s’han d’anar desmuntant.

Durant aquests dies hem vist que representants de formacions que s’han declarat favorables a la regulació de la prostitució en alguns municipis s’hi han manifestat contraris, i han votat a favor d’adherir-se a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic.

El mateix dia 28 d’abril, en el ple de la Diputació de Sevilla, totes les formacions (IU, PSOE, Participa Sevilla, Ciutadans i PP) van aprovar per unanimitat la seva adhesió a la Xarxa.

Amb la moció el debat es va estenent, i les mesures abolicionistes també. Al Moviment Democràtic de Dones no pararem fins a aconseguir una legislació abolicionista com la de Suècia, país destacat per les avançades polítiques en igualtat, o la de França, que després de dos anys lluitant per la legislació abolicionista finalment ho ha aconseguit. Som optimistes i veiem una legislació d’aquest tipus cada cop més a prop també a la nostra societat.

No volem ser el prostíbul d’Europa. No ens resignem a la desigualtat. Perquè mentre hi hagi un exèrcit de dones pobres per servir sexualment els homes dels països rics la igualtat no serà possible.