Una de les coses que menys m'agrada de Catalunya i més m'agrada dels Estats Units són els horaris. Una agenda tipus fa així: a partir dels 10 anys, les classes comencen a 3/4 de 8. No tenen pati (l'hora de mestre és massa cara i valuosa per dedicar-la a vigilar), i es fa una aturada de mitja hora a les dotze per dinar. A quarts de tres, cap a casa, o a les extraescolars, que acaben a les cinc, màxim sis. Els adults (que han dinat en mitja hora o menys) pleguen de la feina a les cinc. A les set sopar (el telenotícies vespre és a les set). A quarts de nou ja no són hores de trucar a les cases. A les onze, si no abans, la família dorm. Llevar-se a quarts de set per esmorzar no és cap proesa. Ara que estem imaginant el futur del país, podem repensar els horaris a partir de casos que funcionen?