14/11/2020

¿No seria hora de ser europeus amb els horaris?

BarcelonaLa irrupció del teletreball i la flexibilitat horària a causa de la pandèmia és una oportunitat per acostar-nos d’una vegada a l’horari europeu. Catalunya i Espanya són una excepció, no només europea sinó mundial, pel que fa als hàbits horaris. En cap altre lloc la gent sopa tan tard i se’n va a dormir tan tard. Mengem a deshora i dormim poc, molt menys que els nostres veïns. Tenim uns horaris de bojos que, contra el que molta gent pensa, no tenen res a veure amb la calor o la mediterraneïtat, ja que països veïns com Itàlia, França o Portugal segueixen els patrons de la resta d’europeus, més saludables i naturals. De fet aquí, fins fa un segle, també menjàvem abans de les 14 h i de nit sopàvem abans de les 21 h. Però després de la Guerra Civil, a causa de la misèria material, van començar a proliferar les dobles jornades laborals i, a més, el règim dictatorial va adoptar el fus horari del Berlín feixista (en lloc del londinenc, que és el que tenen a Portugal i el que ens tocaria). Aquests dos factors van donar com a resultat l’alteració dels hàbits horaris fins a conformar una peculiar excepció que, amb el temps, ha anat en detriment de la salut col·lectiva -la falta de son té molts efectes secundaris negatius- i de la productivitat a la feina. Som dels estats europeus on es treballa més hores i d’una manera menys productiva.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara, però, el trasbals del coronavirus ha forçat uns canvis que poden obrir la porta a una nova cultura horària més d’acord amb la resta d’Europa i del món. Les empreses, per precaució sanitària, s’han vist abocades a potenciar el teletreball i la flexibilització horària. Estaria bé que això és consolidés per convicció i per interès. I que anés acompanyat d’un gir social global que inclogui horaris comercials, horaris televisius, horaris escolars i horaris culturals. L’escola, en especial la bressol i la primària, és ara mateix una excepció. A la secundària, en canvi, de cop els nens i nenes en molts casos passen a dinar passades les 15 h. I després hi ha tota una àmplia oferta horària d’activitats extraescolars per fer possible la conciliació familiar, amb el resultat que tant els infants com els adolescents acaben tornant a casa molt tard. Pel que fa a l’activitat cultural, ha anat avançant horaris, però encara té molt camí per recórrer. En canvi, el prime time televisiu continua sent molt nocturn, més enllà de les 22 h. El món comercial i el de la restauració, molt influïts pel turisme, han tendit a no tenir horaris, és a dir, a penjar el cartell d’obert tota la jornada, i en el cas de bars i restaurants, a allargar fins a altes hores de la nit. Hi ha, doncs, molt marge de millora, però és un canvi que no funcionarà si només es planteja com una imposició.