¿Ha arribat l’hora en què Donald Trump i l’extrema dreta europea es posen ja obertament en sintonia? La justícia francesa ha deixat fora de joc electoral Marine Le Pen, quan semblava que s’acostava a tocar el cel de la V República –la presidència– i els col·legues europeus de la candidata s’enfilen per les parets. El cas de malversació és tan evident –diners europeus per utilitzar a Brussel·les dedicats a contractes i despeses corrents del partit a França– que la crítica jurídica té poc recorregut, i l’extrema dreta ja ha saltat directament a la impugnació del sistema. Escàndol democràtic, cop d'estat institucional, és la cantarella que ressona per l’Europa d’Orbán –“Jo soc Marine”– i de les ultradretes que segueixen dia a dia el ritual trumpista de desautorització de la legalitat democràtica.
Trump just acabava d’anunciar una nova maniobra sobre les institucions americanes, explicant la seva intenció de buscar un tercer mandat, violentant els procediments tant com calgui, quan l’enrenou pro Le Pen s’ha desplegat amb els arguments recurrents que el president americà va repetint des del primer dia: que el poder polític (legitimat pel vot) està per sobre del judicial, que per tant té via lliure per fer impunement el que li doni la gana, que els jutges estan contaminats i que això no és democràcia. De fet, no ha de sorprendre que un president que ha arribat al poder amb vint-i-quatre càrregues judicials no vulgui entendre el que ha passat amb Le Pen. I no podem descartar que s’entri en una etapa en què es pot produir, sense cap eufemisme, la incorporació de la dreta europea al trumpisme, i, per tant, la multiplicació de les campanyes per desprestigiar el poder judicial i per emprendre un procés de descarada politització de qualsevol decisió que els afecti.
De manera que després de la condemna de Marine Le Pen s’obre un doble interrogant. Primer, com repercutirà aquest cas en la política francesa i en què es traduirà a escala europea. ¿L’impacte jugarà a favor de Reagrupament Nacional en particular i de l’extrema dreta europea en general, o passats els moments inicials de tensió es diluirà i s’imposarà un cert principi de realitat? Segon: fins a quin punt un augment de la radicalització portaria l’extrema dreta europea a alinear-se obertament amb el trumpisme, incorporant a Europa les pràctiques destructives de la democràcia que Trump anuncia i legitima cada dia?
En part, tot plegat depèn de França. ¿L’assenyalament judicial de Le Pen tindrà efecte sobre el mapa polític francès? ¿El sector de votants a la frontera entre l’extrema dreta i la dreta reaccionaran a favor de l’acusada, o més aviat actuaran conservadorament amb el respecte al poder judicial? Evidentment, Le Pen intentarà capitalitzar la indignació, de manera que probablement es retardarà el canvi de lideratge a dins del partit. ¿Tindrà prou força per donar credibilitat a la seva irritació? A l’altre cantó –la dreta convencional– no hi ha cap personalitat amb autoritat i carisma per poder reconduir les coses i reconstruir l’espai moderat. La temptació radical pot tenir un cert recorregut.
L’altre factor ve d’Amèrica. Amb una incògnita: ¿des dels Estats Units es llegirà com una oportunitat de fer forat directament a França i per extensió a Europa? ¿O bé Trump, que en el fons només pensa en si mateix, els tractarà amb condescendència, donant per fet que estaran a les seves ordres, però mantenint les distàncies amb els europeus, sempre sospitosos d’intencions perverses, d’interessos propis que porten a la traïció?
Ja fa un temps que la paraula por es repeteix de manera inusual en les converses. ¿Quantes vegades sentim a dir cada dia “Estic preocupat perquè no sé on anirà a parar tot plegat”? La dreta segueix desplaçant-se cap a l’extrema dreta a tot Europa, engreixant-la amb el vot. ¿La victimització de Le Pen tindrà premi? Saltarà fronteres? El risc hi és. França no està en un moment per enfrontar un envit d’aquest tipus després que Macron es perdés en la politiqueria i quedés atrapat apostant per governs en minoria. Si l’extrema dreta capitalitza aquesta crisi, pot fer bola de neu. I Europa fer un gran pas enrere. A major glòria de Trump.
