Que ho expliqui l’Ousman

A l’ARA se n’ha encarregat, amb la professionalitat de sempre, la Marta Rodríguez Carrera, a Catalunya Ràdio, amb la mateixa professionalitat, el Carlos Baraibar amb el seu “fets o fakes” (ei, per quan un programa de tele?)... Els ha tocat desmentir el cartell dels Francolovers. No, un mena no “cobra”, ni “percep”, ni “costa” 4.700 euros al mes (en canvi, sí que pot ser cert que “la teva àvia” en cobri 500 de pensió).

Això ens obre moltes portes. La primera: com als programes del cor, els Francoloversja han guanyat. Empastifen i nosaltres omplim hores i hores de Sálvame pomelo passant la baieta. Si jo en un programa dic que vostè fa pudor (m’atreveixo a fer això) ja he guanyat. Si vostè no diu res, és que fa pudor. Si vostè diu que no fa pudor i es posa a explicar quantes vegades es dutxa, també he guanyat. Vostè està justificant la seva presumpta (presumpta per sempre més) netedat. A mi, l'única cosa correcta que se m’acut en casos com aquests és riure. Riure-me’n molt fort.

El cartell del mena, en realitat, no és diferent d’aquell comptador de “beques menjador” dels progres. I no és diferent de si jo escric un article parlant del que ens estalviaríem si la monarquia s’exiliés a Estoril. Cadascú té el seu imaginari, les seves prioritats, les seves fòbies i el seu model de societat. Què farien els Francoloversamb els menors no acompanyats? Repatriar-los? Això sí que és car. Disparar-los quan arriben? Ja s’ha fet. D’altra banda, la qüestió de la iaia no és mentida. I això ens porta a un altre tema. No és el mateix viure amb 500 euros a Barcelona que a Montijo. No és correcte que un autònom, havent cotitzat tota la vida, es jubili amb el sou mínim. No pot ser.

L’altre dia vam coincidir amb Ousman Umar firmant llibres a Sant Cugat, i li vaig presentar la meva filla adolescent i una amiga. “Vaig venir de Ghana, tres anys de viatge, els meus companys es van morir tots. Vaig estar un any a Líbia, on ser negre ja és un delicte...”, els va explicar. Convideu-lo als instituts i a les escoles. Va ser un mena. I pot arribar al cor dels alumnes, els tenim al voltant, amb pares de Vox.

Empar Moliner és escriptora.