‘Hits’
Què ho fa que el taxista que em porta, un home ibèric d’uns seixanta anys, escolti un hit americà darrere l’altre? És un dial de ràdio generalista i sonen els temes propis d’adolescències sense entitat, en diríem productes, trossots de música, no arriben a propostes, accidents de la indústria, estratègies pobres. Això passa al taxi, al centre comercial, al bar sense esma, i tots els taral·legem perquè els tenim incrustats a la neurona sense saber com. Per què aquest taxista obre el seu timpà al colonialisme imperialista musical, aquest ciutadà que menja xoriço, parla català i li agrada passar els caps de setmana a Blanes? Per què no escolta havaneres, cúmbia o música contemporània de Salvador Brotons? Per què aquest no posicionar-se, aquesta no selecció d’estil? Triï unes ranxeres, clavicèmbals barrocs, el que sigui, però defineixi una identitat. El taxista, per extensió, l’home general, el meu tiet, la meva tieta, el seu veí, som éssers sense cultura musical, oïda dura, orella de fusta, i ens deixem seduir per hits, colpejats per hits i aprenem els temes per repetició, com una tortura amable. Tràgic.
Recordo que jo a l’escola només vaig fer flauta durant un sol curs quan tenia onze anys. La flauta és un dels instruments més dolorosos per començar amb la música. L’educació ha canviat, però només cal escoltar un himne d’aniversari, és a dir, una aberració harmònica d’aniversari, per veure que som un país d’orella eixuta tirant a morta. No prendre posicions davant de la música dóna via lliure als dials generalistes a castigar-nos amb hits que només aporten novetat però no fons de cultura musical. El hit només se sosté perquè és aire nou, tendència. ¿Creiem realment que aquest home caucàsic de 58 anys necessita hits i tendència? Sincerament, necessita una mica de bellesa, una mica de poètica, una mica de silenci. Una mica de John Cage, 4’ 33’’ de silenci. Repetit trenta vegades. Això seria més creïble. Per què voleu que aquest senyor escolti Justin Bieber? Per què li feu això? Triï, senyor, prengui posicions, atrinxeri’s. Que ningú li toqui la seva flauta, toqui-se-la vostè. Armi’s amb la flauta. Ressusciti l’orella.
