Història d’Espanya

22 de març de 2012. Brussel·les. Els 27 estats membres de la Unió Europea voten el finançament de les xarxes europees més importants de transports, que hauran d’estar acabades el 2030. El mapa inclou el Corredor Mediterrani. 26 estats hi voten a favor. Un sol estat hi vota en contra, Espanya, perquè el govern de Rajoy vol que el Corredor Mediterrani passi per Madrid i entri a França per un túnel a Canfranc (que els francesos no tenen cap interès a pagar perquè ja tenen connexió ferroviària amb la península pel País Basc i per Catalunya).

Quatre anys més tard, quan el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, insistirà davant el govern espanyol, el seu interlocutor li dirà: “Però home, Ferran, si mires Espanya des d’un satèl·lit, la diferència entre que el tren vagi per la costa o vagi per l’interior gairebé ni es nota”.

Ara el Corredor Mediterrani s’està construint. Amb tot, per anar de València a Madrid es triga una hora i per anar de València a Barcelona, tres. Com deu ser el greuge que els coneguts independentistes Miquel Roca, Javier Godó, Josep Sánchez Llibre i Josep Oliu van participar ahir en un acte de reivindicació a Barcelona, al qual també van assistir els coneguts pancatalanistes Juan Roig i Vicente Boluda. Aquest últim va dir: "Des d'Algesires fins a la frontera, ni l'any 2035 no estarà acabat. Potser des de Múrcia fins a la frontera francesa estarà pràcticament acabat el 2026 o el 2027, però des d'Algesires, de cap manera". És per on passa el 50% del PIB d’Espanya.

Com va dir a l’ARA el geògraf Josep Vicent Boira, coordinador de l’obra, “el Corredor Mediterrani és una gran recomposició del poder territorial a l’Estat, perquè equilibra la centralització de recursos, infraestructures i un mapa radial que té l’origen o destinació al quilòmetre zero de la Puerta del Sol de Madrid”. Per això han anat tan de pressa a construir-lo.