La història de la dignitat d'una persona

S'enrecorda d'Óscar Sánchez? Una investigació deficient, incompetent, duta a terme per inútils i plena d'irregularitats va fer que un bon dia la policia se l'endugués detingut de la benzinera on treballava a Montgat. Acusat de ser un capo mafiós italià, van extradir-lo a Itàlia. 626 dies després, l'Óscar va poder tornar a casa. ¿I sap per què va poder fer-ho? ¿Potser perquè les autoritats espanyoles van moure un sol dit per ell? Doncs no. L'Óscar només va tenir el suport de familiars, amics i veïns. I, sobretot, i això cal dir-ho, perquè El Periódico va fer conèixer el seu cas. 626 dies de presó perquè un xoriço s'ha fet passar per tu és molt bèstia, però encara ho és més que, quan aconsegueixes sortir-te'n, et quedis en una situació indefinida com la que pateix actualment l'Óscar. Cap autoritat s'ha interessat per ell (no, aquest cop tampoc) i ell, ara mateix, ni tan sols pot tramitar l'atur perquè no sap com aconseguir la documentació necessària.

L'Óscar és una persona especial. Per això encara va patir més. A la injustícia de la detenció i l'empresonament cal afegir-hi les vexacions patides a la presó, i no només a la presó. Com ell explica, el dia que l'extradien a Itàlia ja va haver de suportar les mofes dels policies espanyols de l'aeroport. Algú va arribar a dir d'ell que era "retardadet". Però això és mentida. Ho explicava Mireia Rourera dissabte a El Punt Avui . Algunes cadenes de TV d'aquelles que se'n diuen estatals van oferir-li d'anar-hi. Ell s'hi va negar totalment: "Van dir-me de participar en alguns xous d'impacte i la veritat és que m'oferien molts diners... o deien que m'oferien molts diners. Però vaig veure clar que el que volien era treure suc de la meva amarga experiència, enriure's de mi. I vaig preferir que no. Prefereixo ser pobre, però mantenir la dignitat". Bé, crec que, davant d'una lliçó com aquesta, ¿ no cal afegir res més, oi?