Convidada pel Cidob com a gran regal del 50è aniversari, ha passat per Barcelona Hillary Rodham Clinton, que aquest divendres a la tarda va dialogar amb Pol Morillas al Convent dels Àngels.
Resulta interessant veure de prop una secretària d’Estat dels EUA per entendre la seva visió de la correlació de forces. Segons Hillary Clinton, tot el que Occident fa a Ucraïna ho està fent, també, indirectament a la Xina. Si Putin va persuadir els xinesos que en una setmana entraria a Kíiv, els xinesos potser van pensar que havia arribat l’hora de controlar Taiwan. Putin no se n’està sortint a Ucraïna i la Xina ha comprovat que l’OTAN s’ha posat al darrere de Zelenski.
Però més enllà de les relacions internacionals, el moment més humà de la conversa va ser quan va parlar de com fer front a l’extrema dreta. De com la comunicació política s’està fent en un entorn de postveritat. De com els demagogs com Trump saben tocar totes les tecles del ressentiment que funcionen: contra els immigrants, contra les dones, contra les minories.
I que no és fàcil trobar la mesura per contestar-los. Ella mateixa va dubtar entre engegar Trump en directe als debats i exigir-li que deixés d’assetjar-la o aguantar el xàfec. Va aguantar-lo, perquè “en política no hi ha res pitjor que una dona enfadada, perquè aleshores et diuen que no podràs suportar el pes de la presidència”. I va fer una crida a reduir els continguts a les xarxes socials que porten les noies a tenir problemes amb el propi cos i a caure en angoixes i depressions.
Clinton continua sent una oradora pública pulcra, que parla fort i amb dicció clara, la política més ben preparada, l’evolució d’aquella nena preferida dels mestres i aquella alumna becada que va arribar a Yale i es va graduar brillantment com a advocada. La dona que ha tingut gairebé tots els càrrecs importants en política. Gairebé. Així és la vida i la política.
