Hi ha un genocidi a Ucraïna?

L'acusació de genocidi amb què Joe Biden va assenyalar Rússia fa un parell de setmanes va ser, bàsicament, una expressió d'indignació i repulsió. No queda clar si el president nord-americà reconeix la diferència entre la concepció popular del significat de la paraula, que s'utilitza sovint com a sinònim d'assassinat en massa, i la seva definició legal més limitada.

Em pregunto si la tria de les paraules va ser sàvia. Tot i que tenim proves de retòrica i d'actes genocides a Ucraïna –inclosos assassinats i violacions– que poden reflectir una intenció genocida per part de Rússia, la pràctica dels tribunals internacionals ens diu que siguem prudents, que caldrà molt més per sostenir el cas.

La paraula genocidi la va inventar en el context de la Segona Guerra Mundial el jurista polonès emigrat Raphael Lemkin. És una amalgama de la paraula grega genos (tribu o raça) i la paraula llatina cide (matar). El doctor Lemkin va idear el concepte durant els seus dies d'estudiant a la Facultat de Dret de la ciutat polonesa de Lwów (avui Lviv, a l'oest d'Ucraïna, recentment objecte d'atacs de Rússia) com a reacció a les lluites entre grups, amb l'esperança de crear una categoria de crim segons el dret internacional per protegir els grups. El terme va aparèixer per primera vegada el novembre de 1944 al seu llibre Axis Rule, i l'any següent, a causa de la persistència del doctor Lemkin, va formar part del judici de Nuremberg, com a exemple de crim de guerra.

A Nuremberg, al genocidi s'hi van sumar dos crims recents més: l'agressió (fer una guerra il·legal) i els crims contra la humanitat (atacs generalitzats contra civils). No obstant això, la sentència finalment no va mencionar el terme, en part com a resposta a les preocupacions nord-americanes sobre la possibilitat de càrrecs de genocidi contra els Estats Units i les implicacions que això tindria per a la sobirania nacional. El Dr. Lemkin va descriure aquesta omissió com “el dia més fosc” de la seva vida.

El 1948, de nou a causa de la instància del doctor Lemkin, les Nacions Unides, que acabaven de crear-se, van adoptar la Convenció de 1948 per a la Prevenció i el Càstig del Crim de Genocidi, que comprometia els signants a prevenir i castigar “els actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal”. La convenció va adoptar una definició molt més limitada de la que hauria volgut el Dr. Lemkin, per exemple, excloent el genocidi cultural i la protecció de grups polítics, socials i altres.

En les dècades següents, el terme va quedar a l'ombra. Van ser les atrocitats dels anys 90 a Ruanda i l'antiga Iugoslàvia les que el van fer que ressorgir. Els actes d'horror flagrants realitzats per veïns contra els seus veïns van provocar que el genocidi acabés convertint-se en el crim dels crims. S'ha convertit en una paraula que capta l'atenció del públic d'una manera que no ho fan les etiquetes de crims de guerra i crims contra la humanitat.

Tanmateix, el genocidi no és només una acusació retòrica sinó també legal. En el context d'Ucraïna, tal com l'han invocat Zelenski i Biden, l'acusació legal dependrà de si es pot provar que Vladímir Putin o altres perpetradors acusats tenen la intenció de destruir els ucraïnesos com a grup, ja sigui en la seva totalitat o parcialment. Els tribunals internacionals han posat el llistó molt alt pel que fa a com s'ha de demostrar aquesta intenció: en la seva sentència en els casos presentats per Bòsnia i Croàcia contra Sèrbia, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va acceptar que la prova de la intenció genocida es podia inferir d'un patró de conducta, però va sentenciar que tal intenció ha de ser l'única inferència que raonablement es podria extreure dels actes en qüestió.

Aquest és un llistó impossiblement alt, difícil de demostrar, ja que les accions humanes responen sempre a una varietat d'intencions. Els tribunals internacionals poques vegades han dictaminat que s'ha produït un genocidi, i això ha donat lloc a acusacions d'incoherència i de posar la concepció legal del genocidi en un pedestal, cosa que el doctor Lemkin no volia. Així, els assassinats de més de 8.000 homes i nens musulmans a Srebrenica, Bòsnia, van ser reconeguts com un genocidi, però els assassinats de centenars a la propera Vukovar, Croàcia, no.

No sabem si Biden va dir el que va dir perquè l'havien assessorat o si va ser només una expressió d'indignació generada per imatges terribles. Segurament sap, però, que fer servir el terme és un acte que genera atenció internacional, que crea suport a la causa ucraïnesa i acumula oprobi contra Putin i la seva cohort.

Les paraules de Biden poden tenir conseqüències no desitjades i reforçar la sensació que els crims de guerra o els crims contra la humanitat són d'alguna manera menys terribles que el genocidi. No ho són: el dret internacional no reconeix una jerarquia d'horrors i l'ús d'etiquetes per descriure actes d'atrocitat massiva és susceptible de crear divisions, com quan el president Emmanuel Macron no va estar d'acord amb la caracterització de Biden.

L'ús de la paraula genocidi també fa créixer les expectatives i la perspectiva de decepció: una decisió internacional que digui que no s'ha produït cap delicte seria devastadora per a les víctimes i aprofitada per aquells que argumenten que les seves afirmacions són exagerades. Utilitzar el terme i després no fer res per evitar altres horrors similars, com pot ser que passi de manera imminent a l'est d'Ucraïna, soscavarà les esperances dels que puguin reclamar el crim en el futur.

En els nostres temps, abunden els càrrecs de genocidi: els darfurians al Sudan, els yazidites al nord de l'Iraq i Síria, els rohingyes a Birmània, els uigurs a la Xina. Tot just l'any passat, Biden es va convertir en el primer president nord-americà que va reconèixer formalment els assassinats d'armenis a l'Imperi Otomà el 1915 com a genocidi, un gest que, sense voler-ho, va obrir la porta a l'ús del terme per a delictes sistemàtics més propers, en relació amb la història de l'esclavitud als EUA i el tracte donat als nadius americans. El doctor Lemkin, que va morir el 1959, hauria aprovat l'ús de la paraula respecte a totes aquestes situacions i moltes altres, inclosa l'evident matança a Butxa. Sens dubte, estaria encantat que la seva paraula hagi entrat en el lèxic jurídic i hagi canviat la nostra consciència sobre què poden i no poden fer els estats als éssers humans. No obstant això, l'horroritzaria l'anàlisi de l'ús de les paraules, les discussions sobre com etiquetar una crueltat tan abjecta i la col·locació del seu terme en un lloc tan alt que el significat legal de genocidi es manté al marge de la seva concepció ordinària.