Hi ha una cosa que Putin no pot controlar

Segons El mestre i Margarida, la famosa novel·la de Mikhaïl Bulgàkov sobre la visita del dimoni al Moscou estalinista, “els manuscrits no cremen”. Aquesta famosa frase es va convertir en una síntesi de la suposada capacitat de l’art per triomfar sobre la repressió. Avui, la fórmula de Bulgàkov torna a ser posada a prova a Rússia, on una nova adaptació cinematogràfica del llibre ha provocat un escàndol.

El mestre i Margarida reflecteix l’atmosfera surrealista de forces fosques i misterioses desaparicions a la Unió Soviètica dels anys trenta. Consolidat en el cànon nacional, semblaria que el llibre hagués de tenir una versió cinematogràfica segura. Però el director de la pel·lícula és un ciutadà nord-americà que s’oposa a la guerra d’Ucraïna, i les seves al·lusions a les crueltats de la vida sota una dictadura ressonen de manera una mica massa inquietant entre el públic rus, que l’està anant a veure massivament.

Com a resposta, els que s’autodeclaren patriotes han demanat que es prohibeixi la pel·lícula i que es porti el director als tribunals. Una gran part de la seva ira l’han dirigit contra el ministeri de Cultura i el fons de cinema estatal, que va copatrocinar la producció de la pel·lícula abans de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia. Arran de la invasió, el president Vladímir Putin ha fet grans intents de restringir l’expressió creativa. Els escriptors, artistes visuals i intèrprets que s’han pronunciat en contra de la guerra han sigut bandejats, etiquetats com a “agents estrangers” i empresonats.

Tal com mostra El mestre i Margarida, però –després de dècades de supressió i censura, el llibre va ajudar a alliberar la imaginació dels lectors i va proporcionar una pedra de toc per a la intel·lectualitat soviètica reformadora–, el poder mai no aconsegueix modelar l’art d’acord amb els seus objectius. Abans d’unes eleccions presidencials que s’espera que allarguin el seu mandat sis anys més, Putin sembla políticament inexpugnable. No obstant això, per molt que ho intenta, no pot controlar la cultura.

El Kremlin no opera només a través de la força. La cultura Z, favorable a la guerra, que deu el nom a la lletra escrita als tancs russos, es promociona a la televisió i s’impulsa a tot el país, amb la promesa de premis en metàl·lic, contractes i publicitat per als que hi participen. Els poemes i les cançons Z invoquen implacablement la lluita de la Unió Soviètica contra els nazis a la Segona Guerra Mundial. Segons l’escriptor nacionalista Aleksandr Prokhànov, la guerra a Ucraïna ha alimentat una nova “avantguarda russa”. Els seus fruits dubtosos es mostren a Endinsant-se en el foc, una òpera rock basada en els poemes del senyor Prokhànov on les estrelles, enfilades en tancs reals, canten a la defensa de la pàtria.

El ministeri de Cultura, per la seva banda, ofereix finançament per a pel·lícules sobre temes autoritzats, com ara “la degradació d’Europa” i “la missió de manteniment de la pau de Rússia”. A El testimoni, pel·lícula del 2023 amb suport estatal, un violinista belga de Kíiv és torturat per soldats ucraïnesos, que el coaccionen perquè toqui l’himne de la Força Aèria Nazi al costat d’un retrat d’Adolf Hitler. La subtilesa no és cap requisit previ.

Per als artistes, la cooperació amb l’estat no requereix necessàriament la creació de material nou que emuli el Kremlin. En un projecte governamental investigat per Meduza, un canal independent rus, s’ofereix als músics i actors que formen part de la llista negra l’oportunitat d’expiar els seus pecats fent una aparició al front o donant suport a una organització benèfica per a infants als territoris ocupats pels russos. L’estrella del pop Philipp Kirkorov, per exemple, després de demanar disculpes per haver assistit a la famosa festa plena de convidats “semidespullats” que va enfurismar els conservadors, va cantar alguns dels seus grans èxits per als soldats ferits al Donbàs.

Ara bé, tot i que la repressió s’ha disparat, alguns escriptors i artistes que encara viuen a Rússia continuen qüestionant la versió de la realitat del senyor Putin. Molts són dones que rebutgen el masclisme agressiu de la cultura Z i subverteixen els seus tòpics. A W is for War [La G de Guerra], la poeta Natalia Beskhlebnaia intenta explicar el concepte de guerra al seu fill de 3 anys. En un altre poema, que juga amb les similituds entre les expressions russes associades a la guerra i l’embaràs, observa com la invasió s’ha filtrat a tots els aspectes de la vida, fins i tot una “placenta encara calenta en braços d’una llevadora”.

Els versos de Beskhlebnaia apareixen a Resistance and Opposition Arts Review, una antologia digital de poesia, assajos, música i arts visuals que es publica fora de Rússia, però que compta amb lectors i col·laboradors que accedeixen al web a través d’una VPN. Altres escriptors publiquen obres sobre temes tabú amb l’ajuda de l’al·legoria. Un autor de novel·les que es venen en llibreries de Rússia –i que ha demanat que no l’esmenti per evitar represàlies– aborda la violència familiar i estatal, incloent-hi l’impacte de la mobilització, a través de motius folklòrics.

Durant una bona part del mandat del senyor Putin, hi ha hagut la moda que els russos instruïts es mantinguessin fora de la política. Ara hi ha artistes que reconeixen que tenen la vergonyosa sensació de no haver-se adonat del que passava a temps o de no fer prou per aturar-ho, alhora que intenten no infringir les lleis que prohibeixen la dissidència. Per a la sèrie Birch People, Yanina Boldyreva, una fotògrafa de Novossibirsk, va presentar un seguit de fotografies inquietants d’una civilització on la gent ha adoptat una actitud tan passiva que ha entrat en estat vegetatiu. Boldyreva m’ha explicat que el seu treball, que mostra a la xarxa i en exposicions privades, és un intent d’entendre “com hem pogut arribar on som i com reaccionem per canviar alguna cosa”.

Fins ara, la cultura Z, malgrat els intents de l’estat de finançar-la i promoure-la, no ha tingut un èxit especial. El testimoni va rebre crítiques devastadores, mentre que la majoria dels vídeos pop Z tenen moltes menys visualitzacions que un rap contrari a la guerra de l’estrella Oxxxymiron, que va deixar el país després de la invasió.

Tot i que molts artefactes culturals Z es dediquen a fer onejar la bandera descaradament, d’altres són ambigus. El raper Husky, que temps enrere va ser vist com una mena de figura de l’oposició, ha decebut alguns dels seus fans en quedar-se a Rússia i donar mostres d’avalar la guerra. No obstant això, la seva cançó de rap God of War, en què un soldat somia que és destrossat per un dron, no té res de lluita heroica. La tornada de la cançó sona com un cruiximent de dents provocat pel pànic.

Bulgàkov va entendre el difícil equilibri entre seguir la pròpia visió i adaptar-se a les restriccions ideològiques. Va escriure en secret la seva gran novel·la antiautoritària durant el terror de Stalin. A finals de la dècada del 1930, però, mentre acabava El mestre i Margarida, Bulgàkov va escriure una obra de teatre sobre el jove Stalin que el representava com un rebel romàntic. Aquesta concessió a la línia oficial va fer sorgir la temptadora perspectiva que les seves altres obres teatrals es poguessin tornar a representar. Però la producció es va cancel·lar, cosa que va deixar Bulgàkov desvalgut i amb una salut precària. Pocs mesos després va morir.

El senyor Putin, amb el seu govern perpètuament prolongat i les seves obsessions històriques, ha intentat fer recular el rellotge. La cultura Z reflecteix aquesta mirada retrògrada. Els partidaris més ferms de Putin tenen més de 55 anys, mentre que el president no obté tanta aprovació entre els que van créixer després del col·lapse soviètic. Aquestes generacions més joves, que han anat en massa als cinemes per veure El mestre i Margarida, estan liderant l’esforç creatiu per imaginar un país on el futur no sigui el passat i el mal deixi de ser presentat com si fos el bé. Intueixen una revelació que Bulgàkov no va poder veure: encara que la cultura pot apuntalar un dictador, també pot trencar el malefici del poder.

Copyright The New York Times