“Hello, chocolate!” (1995)

Del reportatge de David Caminada (Mataró, 1968 - Barcelona, 2020) publicat a l’Avui (29-IV-1995) en la seva condició d’enviat especial al Nepal per informar sobre els programes d’ajut a una de les societats més pobres de l’Àsia. Demà farà dos anys que Caminada va morir apunyalat per un atracador. Caminada, professor a la UPF, era especialista en política internacional.

Melamchi. Aquesta petita ciutat rural, situada al nord-est de Kàtmandu, en els contraforts de l’Himàlaia, és l’últim poble on es pot arribar amb vehicle. Separada una cinquantena de quilòmetres de Kàtmandu, l’autobús que enllaça amb la capital triga quatre hores a fer el recorregut. El trajecte és ple de corbes i els autobusos van plens a vessar. Molts dels viatgers van asseguts, atapeïts, al sostre del vehicle. [...] En aquesta comunitat hi ha un índex d’un 37 per cent de pobresa. No hi ha electricitat i la manca de xarxes de distribució d’aigua no constitueix un greu problema per la proximitat del riu. En els darrers anys, la zona ha patit una forta emigració cap a Kàtmandu i cap a l’Índia. La pobresa, la desocupació i l’analfabetisme en són les causes. Però “el fenomen de l’emigració s’explica no tant perquè Melamchi sigui una de les zones més pobres, sinó perquè és molt a prop de la capital”, explica Kunari Gurung, una jove nepalesa, membre de l’organització no governamental Mank, la qual dóna classes de costura a un grup de noies per motivar-les perquè no abandonin la regió. En molts casos, les noies emigren als 13 anys i acaben immerses en el món de la prostitució. […] A mesura que s’abandonen les zones més baixes de les muntanyes, la pobresa es fa cada vegada més evident, tant per la manca d’aigua com per l’aïllament a què estan condemnades aquestes comunitats. A l’àrea rural de Talamarang, situada a 2.500 metres d’altitud, s’hi arriba després de cinc hores de caminar. Allí, l’esperança de vida en néixer és de 52 anys i un 54 per cent dels seus habitants són considerats pobres. […] Els habitants de Talamarang parlen una variant del nepalès. Però els nens, ja de ben petits, aprenen a dir en anglès “Hello, chocolate ”. Aquestes dues paraules les repeteixen sense parar als turistes que passen pel seu davant fent trekking. “Hello, chocolate. Hello, chocolate! ”, criden per reclamar-los menjar. [...] En opinió de Ramesh Singh, director d’Ajuda en Acció-Nepal, l’aportació de la seva organització al nord-est del Nepal és molt profitosa. Segons Ramesh Singh, el factor que decideix la seva ONG a actuar en una zona és que hi detecti més d’un 40 per cent de pobresa (una persona es considera pobre quan no té menjar per més de sis mesos). Ajuda en Acció -que compta amb la col·laboració de la companyia aèria British Airways- actua en diversos flancs. Per als nens no és obligatori anar a l’escola i és molt freqüent que molts d’ells deixin d’acudir a les aules després de superar l’ensenyament primari (als 10 o 11 anys). És per això que amb el programa educatiu s’intenta fomentar la plena escolarització dels infants (buscant la igualtat de drets i oportunitats entre les nenes i els nens). [...]