La vaga de les dones poloneses
Allò que el govern no ha assolit per via parlamentària ho aconsegueix gràcies a un Tribunal Constitucional còmplice i desacreditat. No, no em refereixo als estirabots entre el govern d’Espanya i les institucions de Catalunya. Parlo de Polònia, on els hooligans de la pàtria i l'Església catòlica actuen contra els drets de les dones aprofitant la incertesa i les restriccions que imposen els temps del covid-19.
El més alt tribunal polonès ha decidit anul·lar parcialment la llei de l’avortament, que tampoc era per tirar coets. De moment, el govern ha ajornat l’entrada en vigor de la sentència a causa de les protestes massives al carrer, però quan l'apliqui ja no es podrà avortar en cas de malformació del fetus, la qual cosa representa un 98% dels avortaments legals, segons informa Carme Colomina. És a dir, a la pràctica, deixa de ser legal fins que es modifiqui la Constitució. Els supòsits de violació o incest i de perill per a la vida de la mare representen un minso 2% que posa l’accent en dos problemes estructurals: es fa ben difícil denunciar la violació a Polònia (allà i arreu!), i les pràctiques mèdiques mantenen els habituals comportaments misògins, com ara retardar la data de l’avortament per fer-lo il·legal. No, no estic exagerant.
El Dilluns Negre, el 3 d’octubre de 2016, i moltes altres mobilitzacions de les dones, van aconseguir aturar en el seu moment la modificació de la llei al Parlament. Ho van aconseguir, però amb un triomf amarg. Les feministes alertaven que l'Església catòlica i el partit en el govern, Llei i Justícia (PiS), maldaven per trobar una altra via. Així és com la reforma de la llei va passar de l’àgora parlamentària al Tribunal Constitucional, i aquest ha aprofitat els rigors de la pandèmia per resoldre una regressió dels drets. Des del 22 d’octubre les protestes ocupen els carrers sota el lema "Strajk kobiet" [vaga de dones]. Mentrestant, l'Església catòlica es pronuncia a favor del Tribunal, i, a correcuita, ultraconservadors, ultracatòlics i hooligans s’afanyen a fer d’escuts humans per impedir que les protestes arribin als temples. Tot i així algunes dones vestides com la protagonista d’El conte de la Serventa hi han pogut entrar. No és gens estrany aquesta picada d’ull a la distopia. És ficció política.
Què ens diuen els patriotes catòlics a les dones amb aquesta retallada de drets?
La il·legalització de l’avortament suposa molt més que prohibir la interrupció de la gestació. Mitifica i cosifica les dones com a cossos reproductors únics en nom de la pàtria i de Déu, i, per descomptat, exclou qualsevol forma de filiació que no sigui l’heterosexual. Posa en situació d’extrema vulnerabilitat nenes, noies i dones que no disposen de condicions socials i econòmiques per resoldre a l’estranger una gestació no desitjada. Incapacita les ciutadanes per prendre decisions sobre el propi cos. Condiciona les polítiques públiques en matèria de sexualitat a l’hospital i a l’escola. Referma la cultura de la violació, l’homofòbia i la transfòbia. Impedeix, també, l’avenç en el debat sobre la legalització de l’eutanàsia, el darrer tabú. Però sobretot ens diuen que els drets assolits són molt recents i que es poden perdre.
Fa anys el PiS i l'Església catòlica polonesa van posar en marxa una campanya contra el que van anomenar ideologia del gènere. Des del sud ens ho vam mirar com si fos una mena d’arcaisme singular, una excepció en el mapa de l’Europa benestant i, com a mínim, liberal. Aquest discurs misogin i de l’odi es va encomanar fent de la política una croada de la moral cristiana que defensen Bolsonaro, Trump i altres sectors tradicionalistes arreu del món. ¿Recordeu que el 2014 Ruiz-Gallardón va voler retallar la llei de l'avortament? Per descomptat, ara també s'hi afegeix Vox. La misogínia i els discursos de l’odi dels hooligans de la pàtria i l'Església són de contagi ràpid. Però la justa ràbia feminista també.
Posar rostre a una llei permet entendre les seves conseqüències. El 1998, mentre a Portugal es debatia la legalització de l'avortament, Paula Rego va pintar una sèrie sobre nenes i dones soles en sòrdids avortaments clandestins. Cada quadre, una història diferent. Cada dona, un crit de tristor o de ràbia. Cada avortament clandestí, una experiència de l’horror.
“No em puc creure que encara hagi de protestar per aquesta gran merda”, deia una pancarta de les protestes poloneses de 2016. Doncs sí, en moments com aquest toca defensar els drets, encara que siguin minsos. Fora les vostres mans brutes dels nostres úters! Strajk kobiet! Vaga de les dones!