La serenor de les cures pal·liatives

Hem passat aquestes últimes setmanes fent front a una realitat que mai no ens hauríem imaginat. Em torna a la memòria una vegada i una altra el sofriment que hem vist al nostre entorn, el sofriment de les persones que hem atès, el de les que hem acompanyat i el de les que hem vist passar. I em ve al cap com les cures pal·liatives serenament comprenen el patiment i com la meva formació i la meva experiència en aquest àmbit m’han ajudat a aportar la serenor necessària que, en moments crítics, és tan valuosa.

Les cures pal·liatives són l’atenció al pacient i la família, una atenció que optimitza la qualitat de vida mitjançant la previsió, la prevenció i el tractament del patiment. Les cures pal·liatives, com molt bé va definir-les l'OMS (2002), són l’atenció sanitària enfocada a millorar la qualitat de vida de pacients i famílies que s'enfronten als problemes associats a malalties amenaçadores per a la vida, a través de la prevenció i l’alleujament del sofriment per mitjà de la identificació primerenca i l’avaluació i el tractament correctes del dolor i altres problemes físics, psicològics i espirituals.

Ara es reconeix que aquests principis, en el curs de qualsevol malaltia greu, s’han d’aplicar abans, i que s’han de proporcionar juntament amb el tractament modificant de la malaltia. Segons la posició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest canvi en el pensament sorgeix de la comprensió que els problemes, al final de la vida, tenen el seu origen en una època anterior de la trajectòria de la malaltia.

Les cures pal·liatives, en tot el contínuum de la malaltia, consisteixen a atendre les necessitats físiques, intel·lectuals, emocionals, socials i espirituals del pacient i facilitar-li l'autonomia, l'accés a la informació i l'elecció. Aquest tipus de cura és proporcionada per un equip de metges, infermeres, treballadors socials, psicòlegs i altres especialistes que treballen en conjunt amb altres metges d'un pacient per proporcionar-li un embolcall addicional de suport. És apropiada a qualsevol edat i en qualsevol etapa d'una malaltia greu i es pot proporcionar juntament amb el tractament curatiu.

Com diu la doctora en filosofia Begoña Román, les cures pal·liatives són un model de referència per a la humanització sanitària, i és que aquest model de visió i atenció integral realitzada per un equip interdisciplinari se centra en el més fonamental de la persona humana. Basat en l’ètica de la compassió, preconitza que la persona importa perquè és ella, un ésser únic i singular, i ho és fins al dia que mor.

És des d’aquesta plataforma que les cures pal·liatives poden respondre amb serenor al dolor, a la pèrdua, a la por davant d’una malaltia amenaçant. Com diu el doctor en filosofia Joan Carles Mèlich, l’ètica de la compassió no es caracteritza per ser diàleg, ni consens, sinó per ser quelcom que ens interpel·la, al qual hem de donar una resposta ineludible. Aquesta és l’ètica dels que ens dediquem a les cures pal·liatives. La compassió ens demana que anem on fa mal per entrar en llocs de dolor, per compartir les ruptures, la por a la confusió i l'angoixa...

La serenor, en moltes ocasions dolorosa, amb què els professionals amb mirada pal·liativa se senten interpel·lats, és una gran fortalesa del sistema sanitari. I és en aquesta etapa que ens està tocant viure on novament s’ha demostrat. La serenor per prendre decisions, la serenor per sostenir el dolor, la serenor per ser-hi quan s'hi ha de ser...

Reforçant les cures pal·liatives de manera transversal en tot el sistema sanitari, reforçarem el sistema sanitari.