Han de fer vacances els polítics?

A mesura que l’estiu s’acaba i la gent de l’hemisferi nord torna a la feina, molts líders polítics se’n van de vacances, afirmant que els ajuda a reposar i a sortir-se’n més bé que els que es queden treballant. Tanmateix, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha decidit cancel·lar les vacances d’aquest estiu quan les propostes s’estenien pel país, subratllant la gravetat de la situació i el seu compromís a l’hora de restablir l'ordre.

La decisió de Starmer contrasta clarament amb la de l’antic secretari d’Afers Exteriors del Regne Unit, Dominic Raab, que va optar per quedar-se de vacances a Grècia quan el govern afganès –recolzat per personal i recursos britànics– va col·lapsar i els talibans van prendre el control de Kabul l’agost del 2021. La decisió de Raab, que més tard va lamentar, va provocar una indignació pública generalitzada.

A alguns països, anar de vacances és virtualment tabú per als polítics. A l’Índia del primer ministre Narendra Modi és gairebé impensable que un ministre s’agafi una o dues setmanes de descans. En canvi, els líders xinesos, de manera poc sorprenent, tendeixen a fer vacances en secret.

Els que estan en contra que els líders facin vacances argumenten que han estat escollits per servir els seus països, no a si mateixos. Durant el seu mandat, diuen, haurien d’estar sempre en servei, servint d’exemple per als altres. Com a mínim haurien d’estar disponibles quan apareix alguna crisi significativa. L’agost del 2022, per exemple, el president francès Emmanuel Macron va afrontar fortes crítiques després d’haver estat fotografiat en moto d’aigua durant les vacances a Fort de Brégançon mentre el país estava plagat d’incendis forestals.

Els líders sovint reben crítiques per fer viatges extravagants mentre molta gent de classe treballadora no es pot permetre un dia de vacances. Les vacances luxoses poden semblar poc patriòtiques, i quan els càrrecs públics, com el jutges del Tribunal Suprem nord-americà, volen en jets privats i s’estan en complexos turístics de luxe, pagats per gent que vol tenir influència sobre ells, inevitablement fa pudor de corrupció.

En canvi, d’altres argumenten que els líders polítics haurien de poder passar temps amb les seves famílies –una opció que va defensar un grup de lectors del Guardian després que Starmer cancel·lés les seves vacances–. Segons aquest punt de vista, els governants haurien de ser models d’un equilibri saludable entre feina i vida.

Un altre argument a favor que els governants facin vacances és que les pauses curtes poden millorar la presa de decisions i les capacitats en general. Segons un estudi del 2023, les vacances “milloren significativament” la precisió de les previsions de guanys dels analistes de renda variable. Segons l’estudi, el benefici era equivalent a adquirir 20 mesos més d’experiència.

En contrast amb això, s'ha demostrat que la fatiga associada amb la presa de decisions provoca una disminució notable del rendiment. Un estudi del 2019 afirmava que a mesura que les infermeres que treballaven sense dies de descans, les seves decisions esdevenien més conservadores i més ineficients. Els cirurgians també es beneficien de les aturades. Un estudi mostra que els intervals entre les operacions d’un cirurgià afectaven directament les taxes de mortalitat posteriors a una operació de fractura de maluc. Els investigadors van suggerir que reduir la fatiga de decisions podia portar a millors tractaments i, en última instància, a millorar les xifres de salut.

En aquest sentit, s’ha observat que fer aturades de feina incrementa la productivitat i potencia la salut física i mental, així com la seguretat en general. Per aquest motiu la majoria de regulacions laborals de tot arreu estableixen períodes de descans.

Pel que fa als líders polítics, un bon judici és crucial, tenint en compte que els seus països en depenen a l’hora d’afrontar crisis inesperades, absorbir fets i dades nous, valorar l’impacte de les polítiques i prendre decisions difícils. Com més fatigat estigui un polític, és més probable que recorri a hàbits, falses analogies i heurístiques, perjudicant la seva capacitat de governar amb eficàcia.

Per descomptat, aconseguir l'equilibri adequat entre descansar i mantenir-se atent no és una tasca fàcil. A França, per exemple, els ministres no poden anar-se’n de vacances més de dues hores lluny de París, de manera que puguin complir amb les seves funcions, si cal. De manera semblant, quan la Xina va patir unes greus inundacions l’any passat, el cap de gabinet de Xi Jinping i altres experts governamentals van ser cridats a la seva residència oficial de vacances a Beidaihe, un centre turístic costaner no gaire lluny de Pequín.

Això no vol dir que els líders hagin de gaudir de vacances extravagants. Més aviat han de prioritzar la moderació per sobre de l'excés i evitar els conflictes d'interessos i la influència indeguda. L'últim que volen veure els electors, sobretot quan se'ls demana que s'estrenyin el cinturó, és que els seus representants electes gaudeixen de vacances luxoses i pagades. Dit això, hi ha arguments forts per donar temps als líders per descansar, relaxar-se i agafar forces perquè estiguin preparats per als reptes que els esperen.

Copyright: Project Syndicate