‘Hackejar’ la democràcia
MENTIDA. Durant les últimes set setmanes de campanya electoral Donald Trump ha fet fins a 1.419 afirmacions falses o enganyoses. Això és una mitjana d’unes 30 per dia. L’allau de desinformació presidencial ha arribat al seu nivell màxim durant els dies previs a les eleccions legislatives de mitja legislatura, segons el recompte que porta l’equip verificador del Washington Post. Mentides al servei d’una suposada realitat que parlen de caravanes de criminals i bandes violentes que amenacen la seguretat dels nord-americans, d’invasions estrangeres per desestabilitzar el país i enfonsar-lo “en un malson d’estancament, pobresa, caos i crim”. “Perquè, francament, això és el que portaran”, deia Trump en un míting el mes passat. I per vestir l’última ficció d’un president mentider disposat a recuperar el control de l’agenda mediàtica i el discurs polític, s’envien tropes a la frontera amb Mèxic.
La por és la pista d’aterratge per a la xenofòbia i l’autoritarisme. Si la por s’imposa, vendre la retòrica i les polítiques de mà dura que els nous homes forts del populisme prometen com a resposta és més fàcil. Així és com Jair Bolsonaro ha aconseguit la presidència de la quarta democràcia més gran del món.
WHATSAPP. La sofisticació de la desinformació s’accelera. La distinció entre la veritat i la mentida es complica. La nova realitat ens obliga a dubtar fins i tot de la informació que ens arriba replicada en xats familiars o a través d’un amic en qui confiem.
L’Oxford Internet Institute va publicar un informe a començaments d’any en què assegurava que durant el 2017 hi va haver manipulació (organitzada i finançada) a través de xarxes socials de 48 països diferents, 28 més que l’any anterior.
Mentre governs, plataformes i organitzacions internacionals avancen cap a nous codis d’actuació davant la desinformació en línia, i mentre les institucions europees creen unitats de vigilància dels continguts informatius, la maquinària de desestabilització es trasllada als missatges de WhatsApp dels nostres telèfons mòbils. És la nova versió d’un “Passa-ho” 4.0, però aquesta vegada dissenyat, a partir de contingut fabricat des de la mentida o el biaix, per a l’erosió de la confiança en els processos electorals democràtics i l’estigmatització de l’oposició. La nova guerra política digital ja no altera únicament el debat. L’objectiu és hackejar la democràcia.
CONTROL. Hi ha un autoritarisme que arriba per les urnes, que no aboleix la democràcia sinó que la doblega i se’n serveix, de la mateixa manera que el populisme radical euroescèptic ja no vol la implosió de la Unió Europea sinó, més aviat, el final d’una determinada idea d’Unió i d’uns valors que menystenen. Però l’instrument és vàlid. Per això l’última paradoxa d’aquesta transformació és l’europeïtzació del populisme. Són les forces populistes euroescèptiques i nativistes les que aposten per la coordinació de retòriques, aliances polítiques, recursos econòmics i estratègies de mobilització. La irrupció de Steve Bannon i The Movement aprofundeix en aquesta interconnexió. Aquella “destrucció de la UE des de dins” que anunciava Marine Le Pen fa pocs anys ha quedat superada per una nova estratègia que busca el control dels instruments i els recursos comunitaris per posar-los al servei de la seva agenda política.
Els experts adverteixen que si les presidencials nord-americanes del 2016 van ser les eleccions de Facebook -no només per l’abast de la desinformació difosa, sinó també pel poder de Facebook Life com a eina de connexió amb l’electorat-, les europees del maig del 2019 poden ser les eleccions de WhatsApp. Només cal mirar al Brasil.
