Ha tornat Mourinho

PeriodistaParlava aquesta setmana amb gent ben connectada al Madrid i em transmetien la seva inseguretat. Amb la boca petita em reconeixien que el Barça ara per ara està millor que ells. I que hi havia una certa por a sortir molt mal parats d’aquesta setmana. Ja no era tant passar o no l’eliminatòria com que Messi no fes una exhibició d’aquelles que fan la volta al món. (Bé, Messi no va ser decisiu, però el bany i la golejada hi van ser.) I després ràpidament ja treien el tema arbitral.

I és que quan el Madrid se sent petit tira de manual. D’aquell manual que va inventar Mourinho per intentar guanyar el millor Barça de la història. Però guanyar-lo fora del terreny de joc, perquè sabia que al camp era impossible. La setmana passada ja vam sentir Solari queixant-se dels horaris. Us sona? També ha apostat per allò que una mentida dita moltes vegades potser es convertirà en veritat. Davant l’escàndol del dia del Llevant, amb el penal inventat d’una rematada a l’aire del defensa, va fer servir un altre clàssic: a veure si ara hem de criticar l’àrbitre per un encert. Afirmant de manera increïble que aquella jugada va ser penal. Us sona?

Més capítols del manual. Només començar el partit del Bernabéu, la primera falta que comet el Barça fa que tots els jugadors del Madrid vagin a rodejar l’àrbitre i li recriminin la falta, la targeta i el que faci falta. Us sona? El mateix que va fer el Madrid de Mourinho en aquella famosa final de Copa de Mestalla.

Però tot aquest manual mourinhista té un gran problema. El seu gran defecte és que no és efectiu. Segurament servirà per desviar l’atenció dels seus aficionats, per fer-los creure el victimisme, que es pensin que realment el Barça guanya perquè els àrbitres l’ajuden, perquè la Federació està corrupta i tot allò que els altaveus mediàtics del Madrid ja s’encarreguen de secundar.

Però, de moment, cada cop que treuen el manual el Barça els acaba guanyant i golejant. També us sona, oi?