Menjar entre barrots
Revista 'Soberanía Alimentaria'En alguna ocasió ja hem parlat del menjar dels hospitals, les llars d’avis o les escoles, el que es coneix com a menjar per a col·lectivitats o també per a “públic o clients captius”. Però què mengen la gent veritablement presonera de pràcticament totes les seves decisions? Què es menja a les presons? La pregunta, òbviament, ara amb preses i presos polítics, guanya notorietat.
El cert és que amb la informació que hem pogut recollir (la cuinera Nani Moré, de l’associació Menjadors Ecològics, m’ha donat un cop de mà) no hi ha grans diferències entre els menjars de les escoles, els hospitals o les presons. Per norma general, podem dir que es menja igual de malament. De fet, amb el sistema d’adjudicacions dels serveis d’alimentació d’aquests establiments a empreses externes, a les presons també podem trobar pastisseria industrial plastificada individualment peça a peça, per a benefici del colesterol dels cossos dels consumidors; a les presons també es pot gaudir de peixos 'exòtics', com la tilàpia, la perca o el panga; a les presons també arriben mandonguilles 'molt completes'...
Dic això últim perquè llegint els ingredients de les mandonguilles d’au congelades de l’empresa proveïdora que ha guanyat el concurs d’un dels lots de productes alimentaris per a les presons de Catalunya, podem veure que no són una simple barreja de pollastre, ou, julivert i farina com les fetes a casa. Són molt més, són una barreja de 80% de carn d’au (sense especificar), aigua, proteïna animal (sense especificar), proteïna vegetal (a base de soja), sal, midó de patata, dextrosa (és a dir, sucres afegits), espècies naturals, conservant E-224 (sulfit), antioxidants E-301 i E-33 i extractes naturals.
No hem de parlar només des del punt de vista de la importància d’oferir una alimentació sana. L’alimentació de tantes persones 'captives' en presons, escoles o hospitals podria també convertir-se en una fórmula per fer que l’adquisició dels productes amb què s'elaboren els menús, prioritzin decididament el sector de la petita pagesia del territori que tant necessita el compromís de la societat per mirar de tirar endavant; podria ajudar a generar i dinamitzar petites empreses en el sector de la cuina i dels càterings, i també podria contribuir a disminuir la contaminació apostant per aliments de proximitat. Però alguna cosa no funciona quan, en un marc regulador prou complex i amb molts actors (legislació europea, legislació estatal, legislació catalana, legislació municipal, dictàmens de govern, directrius de compres públiques, licitacions, plecs, etc.), finalment ens trobem que només dues empreses de càtering controlen un 25% del total del negoci. Dues empreses que prioritzen només els costos de les seves comandes, i no garanteixen, per tant, ni la salut, ni la dinamització agrària i econòmica, ni la cura del planeta.
Aquesta complexitat de normatives i escenaris legals té ara dos moments importants de debat polític i social. Per una banda, la Generalitat està tramitant la llei de compres públiques per a persones, que és el paraigua per al funcionament de tots els menjadors de col·lectivitats públics. L’article que parla de les obligacions del contractista a qui s'encarregui els serveis de restauració en escoles, hospitals, presons, etc. estableix que “cal servir obligatòriament un percentatge mínim de productes frescos, productes procedents de la venda de proximitat i productes de temporada”. Molt bé, però em pregunto si durant el tràmit parlamentari tindrem l’oportunitat de debatre si cal fixar aquest mínim –per exemple en un 20-30-40% progressiu– per garantir el pa sencer i no quedar-nos en les molles. O per debatre si és correcte, com diu un altre article, permetre que el preu d’una oferta valgui el 40% del total de la puntuació del procés de selecció. Des del meu punt de vista és una proporció excessiva si volem que guanyi el pa de qualitat.
Però no tot es resol amb un bon sistema de contractació pública. Com ja podem veure, gran part de la comunitat educativa s’està mobilitzat per demanar que s’aturi el decret que el departament d’Ensenyament de la Generalitat està redactant per regular específicament els menjadors de les escoles públiques. El nou decret no només no inclou de manera integral l’espai de migdia com a espai pedagògic, sinó que simplement es limita a regular el sistema d’externalització dels menjadors a través d’aquests concursos públics, i no permet participar en la decisió ni el centre ni les associacions de pares i mares. Entitats i plataformes afegeixen que el decret tampoc promou d’una manera clara una alimentació de qualitat en què es valorin els criteris de proximitat, de temporada i de connexió amb la petita pagesia.
En el cas dels nens i nenes que mengen a les escoles tenim, com hem vist, als pares i mares fent pressió per garantir uns menús sans i saludables, però és responsabilitat de tota la societat estendre aquestes lluites a tots els menjadors de col·lectivitats, també als menjadors entre barrots.