Guimerà i l’òpera “Terra baixa” (1974)
Peces històriques
De l’article de Roger Alier (Los Teques, Veneçuela, 1941-Barcelona, 2023) a Serra d’Or (IX-1974). Avui s’escau el centenari de la mort del dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). En aquesta peça, Roger Alier, crític, professor i historiador de la música, va exposar una de les dimensions més desconegudes en l’obra de Guimerà: la projecció internacional del seu drama Terra baixa en el món de l’òpera.
Hi ha un aspecte de l’obra d’Àngel Guimerà que se sol passar per alt a l’hora de fer un balanç de la seva significació i del seu pes en la història cultural catalana: el fet que Guimerà és l’únic dramaturg les peces teatrals del qual hagin estat la base d’un nombre considerable d’obres d’aquest gènere complex, contradictori i fascinant que és l’òpera. Moltes de les òperes que en resultaren no conegueren més que una popularitat fugissera i limitada encara a l’àmbit musical català. Al capdavant cal situar les d’Enric Morera –com Titaina, estrenada el 1912 al Liceu de Barcelona–, i operetes, rondalles, etc. Morera fou el compositor que més cops posà música a texts de Guimerà. Cal esmentar també, entre altres, Jaume Pahissa, autor de Gala Placídia (Liceu, 1913), i Amadeu Vives, amb Euda d’Uriach (Liceu, 1934). Però, com és sabut, moltes obres teatrals de Guimerà foren traduïdes a altres idiomes, i és lògic que aquesta difusió acabés per donar lloc a la creació d’òperes basades en els texts que havien desvetllat un major interès. Entre aquests, Terra baixa -traduïda, segons Curet, a disset idiomes- havia de destacar forçosament. L’any 1898 Guimerà rebé la petició del compositor belga Fernand Le Borne (1862-1929) de l’exclusiva dels drets per a la transformació del drama en òpera. Guimerà -que no desitjava concedir una exclusiva- respongué amb una autorització redactada amb vaguetat, però que, traduïda al francès, semblava concedir efectivament el que se li demanava. Això provocà més endavant un plet, com veurem, de conseqüències força desagradables. Car poc després Eugen d’Albert (1864-1932), compositor alemany nascut a Escòcia, que havia vist una traducció alemanya de Terra baixa, hi posà música i l’estrenà com a òpera a Praga, el 15 de novembre de 1903. El títol alemany, Tiefland, és una traducció fidel del nom original. Aquesta obra es convertí en l’òpera més coneguda d’aquest compositor i s’estengué per tot Alemanya amb gran rapidesa. Aviat arribà la nova a Fernand Le Borne, el qual perseguí judicialment D’Albert i Guimerà i obtingué una sentència favorable que obligà D’Albert a cedir-li bona part dels drets d’autor de Tiefland. Poc abans Le Borne havia estrenat la seva versió de Terra baixa, titulada La Catalane, a l’òpera de Paris (24 de maig del 1907), sense èxit: fou representada nou vegades i el mateix any desaparegué del repertori. [...] Mentrestant, Tiefland, òpera composta segons uns criteris estètics bastant pròxims als del verisme italià aleshores en plena florida, continuà introduint-se en el repertori operístic internacional: fou estrenada a Berlín, el 1907; a Viena i a Nova York el 1908; el 18 de gener del 1910 a Barcelona (Liceu), i pocs mesos després a Londres. [...]
