La guillotina constitucional

Mentre vivim pendents de les travesses sobre qui s’abstindrà i qui no en la investidura d’Artur Mas com a nou president, a Madrid fan via i el Tribunal Constitucional es prepara per rematar l’envestida a l’Estatut. Els recursos presentats a instàncies del Partit Popular, Ciutadans, la Defensora del Pueblo i associacions d’extrema dreta contra les lleis aprovades aquests darrers anys al Parlament de Catalunya esperen el seu torn a les dependències del TC. Tot fa preveure que aquestes lleis recents correran la mateixa sort que l’Estatut –la llei orgànica que les ha precedit i, en certa manera, les ha fet possibles–: la guillotina. La sentència del TC que retalla l’Estatut va ser només el punt de partida de l’ofensiva contra les competències del govern de Catalunya. Aquella sentència va deixar jurídicament desemparades moltes de les lleis que, arran de l’aprovació de l’Estatut, s’han aprovat –i aplicat– els darrers anys a Catalunya.

Aquesta setmana el TC ha tornat a desafiar les institucions catalanes admetenta tràmit el recurs del portaveu del Partit Popular al Senat, Pío García-Escudero, contra la decisió del Parlament de prohibir les corrides de toros. Una vegada més, el TC posa en qüestió la capacitat del Parlament d’aprovar lleis en matèries sobre les quals té competència.

Aquest recurs, que vol invalidar la prohibició dels toros a Catalunya, se suma a d’altres pendents de resoldre’s, com el del grup del PP al Congrés contra la llei del cinema, una llei que preveu que la meitat de les còpies de les pel·lícules que es projecten a Catalunya estiguin doblades o subtitulades al català. L’han recorregut, diuen, perquè discrimina el castellà. Un argument grotesc si ens fixem en les xifres: actualment el 97% del cine que es projecta a les pantalles catalanes és en castellà, i només el 3% és en català. Els més radicals defensors de la llei justament, els que alcen la bandera del bilingüisme perquè aquesta llei, aprovada per una amplíssima majoria, pretén justament garantir, a parts iguals, la presència tant del castellà com del català.

Però aquest recurs no és el més preocupant. N’hi ha un altre, també del PP i també pendent de resoldre, que ataca de ple un dels aspectes vertebrals de la societat catalana: la immersió lingüística a les escoles. Un model educatiu que s’ha revelat fonamental per garantir la cohesió social del país, que serveix d’exemple a d’altres governs de països d’arreu d’Europa, i que hauria de ser intocable en un país, com el nostre, on ara ja es parlen més de 300 llengües. Malgrat que Catalunya té plena competència en matèria d’ensenyament, cinquanta diputats del PP al Congrés han recorregut 38 articles de la llei d’educació de Catalunya, amb especial èmfasi en aquells que blinden jurídicament la immersió lingüística. I tot i que el Consell Consultiu va avalar la plena constitucionalitat de la llei, el TC ha admès a tràmit el recurs.

A l’ofensiva del PP contra les lleis catalanes s’hi ha sumat, amb entusiasme entusiasme, María Luisa Cava de Llano, la Defensora del Poble, a qui el fet d’estar en funcions no ha impedit presentar un recurs contra la llei d’acollida de les persones immigrades, norma que aposta perquè el català sigui la llengua comuna d’integració arreu del territori. Junts, Cava de Llano i el PP han presentat també un recurs contra el Codi de Consum, que preveu, tal com ja deia la llei de política lingüística del 1998, que els comerços retolin, com a mínim, en català.

L’atac a la llengua catalana ha estat, des de sempre, la columna vertebral de la catalanofòbia. L’han promogut no només des d’organitzacions polítiques sinó també des de les institucions espanyoles. I el TC n’és un exemple. Aquesta setmana PSOE i PP han pactat nomenar l’anterior president del Consell General del Poder Judicial, Francisco José Hernando, nou membre delamàximainstància constitucional. Una persona que, durant anys, ha estat un dels representants del front espanyolista que ha actuat contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i contra la normalització de la llengua catalana. Aquesta és l’estratègia de renovació delTCque apliquenPSOEi PP, una renovació a partir de persones alineades amb l’anticatalanisme més primari.

Ho deia dijous al diari ARA el politòleg Jordi Muñoz: “El pecat original del TC és estructural: és un tribunal triat per les institucions estatals que juga a ser l’àrbitre de conflictes entre l’Estat central i les institucions autonòmiques·”. Perquè en el fons estem davant d’això: un conflicte permanent entre l’Estat i el model autonòmic català. Els recursos del PP i les sentències del TC són, només, armes llancívoles quenoes redueixen a retallar un article o altre, sinó que posen en qüestió la capacitat del Parlament de Catalunya per legislar, la capacitat del poble de Catalunya per referendar a les urnes i la capacitat de Catalunya per existir tal com és.