Guia per entendre com serà el rescat d'Espanya

BARCELONA.És la primera vegada que Espanya necessita l'assistència financera d'Europa i això ha provocat moltes preguntes. A continuació us oferim algunes de les principals.

És un rescat?L'Eurogrup deixa clar que l'ajuda no és als bancs, sinó a l'Estat

És cert que no és un rescat com els de Grècia, Irlanda i Portugal perquè les condicions que s'imposen a canvi de rebre l'ajuda seran més lleus. Per això Rajoy va defensar que Espanya no ha estat rescatada, sinó que simplement ha rebut un préstec, una "línia de crèdit". Però, com va rebatre posteriorment Alfredo Pérez Rubalcaba, "tots els rescats són un préstec". A més, qui rebrà el préstec és l'Estat i així ho va deixar clar l'Eurogrup: "El govern espanyol té la plena responsabilitat de l'ajuda financera", deia el comunicat que va emetre dissabte. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, tampoc va deixar dubtes: "No són els bancs, és Espanya qui rep els diners", va dir. Per tant, el retorn del préstec és responsabilitat de l'Estat, no dels bancs.

Qui abonarà la factura?El contribuent pagarà si no es troba una fórmula innovadora

Probablement, i si no és que el govern espanyol troba alguna fórmula imaginativa, la factura la pagarà el el contribuent espanyol. El que farà aquest rescat de la banca és reconvertir el deute de les entitats en deute públic, segons defensen Luis Garicano, de la London School of Economics, i Nouriel Roubini, de la Universitat de Nova York.

El deute privat d'Espanya (que inclou el de les empreses i el de les famílies) baixarà, però el deute de les administracions creixerà perquè els diners que rebi finalment Espanya (que poden arribar a ser 100.000 milions, el 10% del PIB) se sumaran a l'actual deute públic. Sovint s'ha dit que el problema d'Espanya no és el deute públic (que és del 68,5% del PIB) sinó el deute privat (que frega els 3 bilions, el 300% del PIB). Avui dia, el deute públic espanyol és inferior al de països com França o Alemanya, però als experts els preocupa que el rescat augmenti excessivament el deute públic.

El que podria evitar que tot el cost del rescat recaigui en el contribuent és que s'imposi una mena de taxa a la banca a canvi d'ajuda financera. En principi, Espanya pagarà uns interessos no gaire alts per obtenir els fons europeus. Però l'Estat podria aprofitar que farà d'intermediari per cobrar un interès més elevat a les entitats que vulguin rebre l'ajuda, segons va informar ahir l'agència Efe. D'aquesta manera, els interessos del rescat no anirien exclusivament a càrrec de l'erari públic. De totes maneres, encara no se sap si això s'acabarà fent.

Quants diners demanaran?Cal esperar les auditories, que es publiquen aquest mes

L'acord amb l'Eurogrup estableix una ajuda de fins a 100.000 milions d'euros. Tot i que alguns càlculs vaticinen que els bancs espanyols podrien necessitar encara més diners, les autoritats espanyoles i europees creuen que aquesta xifra és prou contundent per sanejar els bancs amb suficiència. De fet, els 100.000 milions són més del doble del que l'FMI havia calculat que Espanya necessitava. Ara De Guindos està esperant el resultat de l'auditoria que estan fent dues firmes estrangeres per acabar de decidir quina quantitat de diners demana oficialment a l'Eurogrup. Les auditories se sabran durant el mes de juny, segons De Guindos.

El dèficit creixerà?El govern central es contradiu, però els experts no dubten que ho farà

Tot indica que el dèficit sí que creixerà. Inexplicablement, Rajoy i De Guindos es van contradir quan se'ls va preguntar sobre aquest punt en les seves respectives rodes de premsa. El ministre d'Economia va assegurar que "els interessos [del préstec] aniran al dèficit" i el president espanyol el va rebatre dient que el rescat "no afecta el dèficit públic". Joan Tugores, catedràtic de la UB, defensa que és De Guindos qui té raó. "Per molta enginyeria comptable que es faci, els interessos han de computar com a dèficit", afirma. Això dificultarà el compliment dels objectius de dèficit. Europa obliga Espanya a tenir un dèficit del 3% per al 2014 (al tancament del 2011 era del 8,9%).

Quin interès es pagarà?S'especula amb un 3%, però encara no s'ha confirmat

Encara no se sap amb exactitud. Segons El País , el tipus d'interès mitjà serà del 3%, unes condicions molt més favorables del que exigeix el mercat actualment. Aquesta xifra encara no està confirmada, però permet fer un càlcul aproximat de com impactarà el rescat en el dèficit públic. Si Espanya acabés demanant 50.000 milions en ajudes i paga un 3% de mitjana per aquests diners, els interessos seran de 1.500 milions d'euros (o de 3.000 milions si finalment acabés demanant una ajuda de 100.000 milions). Aquests 1.500 milions s'hauran de retallar d'una altra banda si es vol seguir reduint el dèficit.

Com afectarà el ciutadà?Si el rescat funciona, el crèdit podria tornar a fluir

Si es confirma que la factura del rescat anirà a càrrec del contribuent, aquesta seria la part negativa. La positiva seria que, en teoria, el rescat ha de servir perquè el sistema financer torni a funcionar i a prestar diners. Si és així, empreses i ciutadans podrien tornar a demanar crèdits amb normalitat (actualment l'aixeta del crèdit està tancada) i l'economia ho tindria més fàcil per iniciar la recuperació.

Què demana Europa a canvi?S'imposaran condicions als bancs, però també a l'Estat

Segurament hi haurà dos tipus de condicions: unes per als bancs i unes altres per a l'Estat. Rajoy i De Guindos van negar que l'ajuda impliqui condicions macroeconòmiques o fiscals, l'Eurogrup els va rebatre. El seu comunicat diu que "l'Eurogrup confia que Espanya complirà els seus compromisos de reducció del dèficit i en relació a les reformes estructurals" i que els progressos en aquests àmbits "seran revisats estretament i de manera regular". Les mesures que Europa exigeix més a Espanya són apujar l'IVA i que implanti ràpidament l'allargament de l'edat de jubilació fins als 67 anys (una mesura ja aprovada però que entrarà plenament en vigor el 2027).

Les condicions per a la banca poden ser de diferents tipus. Per Joan Tugores, se n'haurien d'implantar dues. La primera, obligar les entitats a fer servir una part "significativa" de les ajudes a donar crèdits a les famílies i els emprenedors. I la segona, impedir que les constants fusions entre bancs derivin en una reducció de la competència i en el naixement d'un oligopoli. A més, Tugores proposa que s'incrementi la transparència en els comptes o que es limitin les retribucions als directius. De Guindos va insistir que les mesures per a la banca només afectaran les entitats que rebin ajudes, però el comunicat de l'Eurogrup afirma que les reformes han de ser "horitzontals". És a dir, que han d'afectar tot el sector financer.

Serà suficient?Caldrà veure si baixa la prima de risc i si es frena la fuga de capitals

Hi ha dos indicadors que permetran saber si el rescat és suficient. El primer i més immediat serà la prima de risc, que mesura la diferència entre el que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute. Si baixa, voldrà dir que els mercats confien en aquesta solució. Si la borsa puja també és un bon indicador, però no és una referència tan útil. El segon indicador és la fuga de capitals, que últimament s'ha agreujat per la por a l'estat de l'economia. En els tres primers mesos de l'any gairebé van sortir 97.000 milions d'euros d'Espanya. Si aquesta fuga s'acaba, serà un senyal que la confiança s'ha restablert.

Tot i així, diversos experts dubten que aquest rescat sigui suficient. Paul Krugman, premi Nobel d'economia, creu que Europa guanya temps amb aquesta decisió, però que per si sola no resoldrà la crisi de l'euro.