Guerres subterrànies

La xarxa. Aquell lloc penjat d'un núvol on pots llegir entre línies les tribulacions dels teus millors amics, les rancúnies de les parelles dels teus millors amics, la gelosia de les antigues nòvies dels teus millors amics, els problemes presents, les obsessions, o les veritats no dites a la cara, com es feia fa vint anys. L'esperit de l'escala, entenent com a tal tot allò que hauríem volgut dir enmig d’una baralla dialèctica i que no se'ns ha acudit fins quan baixàvem per l'escala, és sovint una frustració que s'acaba arreglant quan l'internauta, ja des de casa i a soles, pot articular tot aquell recull d'emocions i llançar-les a la comunitat com qui defeca al bell mig del carrer.

Frases amb doble sentit, moltes carregades de verí únicament comprensible per tots aquells que coneixem la infrahistòria d'aquella foto aparentment impregnada d'innocència, juntament amb un text a priori naïf, però que sovint porta una mala bava de cal Déu. El joc d'un problema entre dues persones traspassat al tauler de la comunitat, a l'entorn de les dues parts involucrades en un conflicte, cosa que t’obliga d'alguna manera a prendre-hi part. Guerra subterrània, silenciosa, però capaç d'enfonsar o preocupar a qui posseeix els codis per interpretar-ne el rerefons. Hi ha milers de guerres d'aquests tipus iniciades fa just un parell d'hores, les quals a la majoria se'ns escapen. Però quan enxampes algun d'aquests comentaris i saps clarament de què collons s'està parlant i a qui van dirigits, exclames: "Mare meva, és aquest el lloc ideal? Per què no ho parleu entre vosaltres?" Ho sento però és obscè. Sovint un cafè en companyia és millor solució que esbravar-te amb indirectes penjades al teu mur. Collons, que la vida no és la xarxa, tret que siguis una aranya. Se'ns en està anant de les mans.