Soldats recentment reclutats de la 24a brigada mecanitzada rei Danylo, milloren les seves habilitats tàctiques en cursa d'obstacles al camp d'entrenament a la regió de Donetsk, Ucraïna, 16 d'octubre de 2024
2 min

És ben sabut que darrere de la major part de les guerres i conteses bèl·liques de la història hi ha hagut un rerefons econòmic: factors com el control de recursos naturals, rutes comercials i capacitats productives d'una regió són la veritat oculta darrere de les causes oficials o que s'expliquen al món, com ara la nacionalitat d'un territori o raons històriques. Els diners fan ballar l’os.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En un món global, la història i la nacionalitat pesen cada vegada menys en la ciutadania a l'hora de veure's envaïts i bombardejats.

La despesa militar al món representa prop del 2,2% del PIB mundial. La indústria armamentista suma 0,5 bilions de dòlars. És a dir, una xifra similar a tot el PIB de països com Suècia, Tailàndia, Bèlgica o Singapur.

Les motivacions reals de Rússia per envair Ucraïna són vàries. No nego les territorials. Però també hi ha raons econòmiques: Ucraïna alberga grans reserves de minerals, extensions agrícoles i de cereals significatives i molts recursos energètics; és un corredor clau per al trànsit de gas i mercaderies entre Europa i Àsia, i compta amb una base industrial d’aviació i armament.

D'altra banda, que ningú s'equivoqui. El tràfic d'armes, tal com passa amb la droga, mou molt diner negre i darrere hi ha interessos ocults. Llançar míssils fa riques unes certes persones i empreses.

L'escalada bèl·lica que s'està produint amb Rússia s'ha d'aturar, perquè els que guanyen diners amb armes saben que la violència engendra més violència. I que com més agressiva i destructiva sigui la guerra, més creixerà el negoci.

La idea que es llancin míssils cada vegada més destructius, letals i distants no es justifica amb guanyar o perdre la contesa. Sempre cal acabar negociant, fins i tot en casos de victòria. Estem acostant-nos a una línia vermella. Si Rússia veu amenaçat el seu territori, posarà la qüestió nuclear damunt de la taula. Si llança un atac contra Europa o els Estats Units, serà devastada per aquests. Però els atacs nuclears són la perdició del món civilitzat. Els avenços socials i de drets humans queden reduïts al no-res quan una bomba nuclear esclata. No podem arribar aquí. Això ha d’aturar-se perquè la ciutadania no vol guerres. Ni la russa, ni la ucraïnesa, ni l'europea ni l'estatunidenca.

Les guerres les volen només els que guanyen diners amb elles.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
stats