La guerra del PP
“El govern pot disposar de les forces armades per defensar les nostres fronteres i desplegar una sèrie d’embarcacions que impedeixin a les pasteres sortir al mar i que finalment arribin al nostre país”, ho ha dit Miguel Tellado, el portaveu del PP. L’exèrcit contra la immigració, no hi ha límits a les barrabassades en la lluita dins de la dreta per la bandera de la radicalització. Sense embuts: en l’imaginari social mobilitzar l’exèrcit vol dir guerra, vol dir assenyalar un enemic i vol dir que la sacrosanta pàtria està amenaçada. Un partit que ha governat i que tard o d’hora tornarà a governar no pot ser tan irresponsable com per jugar una carta tan miserable. És cert que des que el lideratge de Feijóo trontolla –dins i fora del partit– el PP va girant descaradament cap a l’extrema dreta, optant per fer seus els tòpics i mentides sobre els que s’ha instal·lat Vox. El PP els hi ha donat espai compartint governs autonòmics i assumint moltes de les seves exigències, però arribar a l’extrem d’amenaçar la immigració amb l’exèrcit és superar totes les línies vermelles. Instal·lar-se directament en l’autoritarisme postdemocràtic. Amb un agreujant: el PP posa en evidència la seva incapacitat de llegir els problemes dels ciutadans. O, dit d’altra manera, converteix la immigració en cap de turc per amagar les insuficiències que fan que hi hagi sectors socials que se senten desesperats.
La immigració no és el problema. La necessitem. Hi ha dos milions d’estrangers a Catalunya que han estat determinants per desplegar el creixement i el benestar en les darreres dècades. I els experts diuen que com a mínim en necessitarem un milió més els pròxims deu anys si volem seguir pagant les pensions. Però la dreta prefereix estimular les baixes passions ciutadanes i encendre focs d’indignació assenyalant l’immigrant com a enemic, en lloc d’afrontar els desequilibris derivats d’un sistema econòmic que deixa sectors creixents de la població als marges i que genera inestabilitat permanent a les classes mitjanes. Potser li convindria al PP llegir la lliçó que acaba de donar l’electorat britànic: la fòbia contra la immigració de Boris Johnson i els seus hereus no els ha servit per dissimular el seu desastre. Que té un moment referencial: el disbarat del Brexit, fruit de l’enèsima faula patriotera, que no els ha salvat del desastre d’una gestió que ha desmantellat els serveis públics, començant per l’ensenyament i la salut, que ha practicat el campi qui pugui en nom de la desregulació econòmica, i que s’ha muntat sobre el masclisme i la xenofòbia.