Guerra a Israel, tensió a Brussel·les

Fracàs. Fa més d’una dècada un diplomàtic resumia la divisió de papers en el conflicte palestí amb un lacònic "els Estats Units decideixen, el Banc Mundial lidera, la UE paga i l'ONU alimenta la població”. Un entramat diplomàtic fracassat en què cadascú carrega amb la seva dosi de responsabilitat i connivència en l’enterrament definitiu del procés d’Oslo. Els músics de l’orquestra, que ha acompanyat la deriva repressora i expansionista de Benjamin Netanyahu, el descrèdit i la corrupció del lideratge polític palestí, i la bomba de rellotgeria en què s’havia convertit l’escanyament de Gaza, es mostren en xoc avui per la brutalitat de l’atac de Hamàs. Una altra guerra s’encén més enllà de les fronteres d’una Unió Europea que, una vegada més, no pot evitar el desconcert i la cacofonia.

La condemna de la UE a la violenta incursió de Hamàs a Israel ha estat unànime, però, fora de l’ambigua inèrcia construïda durant tots aquests anys, la tensió entre institucions i capitals comunitàries es torna a fer evident.

Divisió. La Unió Europea és el principal donant d’ajuda als territoris palestins, per valor de 691 milions d’euros. “Els responsables europeus intenten compensar la desvinculació política amb la continuada ajuda humanitària i al desenvolupament als palestins, fins i tot si el volum d'aquesta assistència ha disminuït de manera constant des del 2015”, reconeixia un informe de l'International Crisis Group publicat l’any passat. Ahir, però, el comissari de Veïnatge i Ampliació, Oliver Varhelyi, va sortir a anunciar que l’executiu comunitari proposava congelar i revisar tots els projectes de cooperació previstos. Una mesura en la línia del que ja havien decidit els governs d’Alemanya i Àustria, però que va provocar la reacció immediata d’altres capitals com Dublín o Luxemburg, que van advertir que la Comissió no podia prendre una mesura així unilateralment.

Enmig de la discordança, el comissari responsable de la gestió de crisis i ajuda humanitària assegurava en una piulada que la protecció a la població civil havia de continuar i, per tant, l’ajuda humanitària per als palestins seguiria tant de temps com calgués.

Tot plegat va acabar amb una reculada de la Comissió, que va donar garanties que l’ajuda es mantindria com fins ara. Però la tensió que es va viure al cor de l’executiu comunitari tornarà a manifestar-se avui en la reunió extraordinària dels ministres d’Exteriors dels Vint-i-set.

Necessitat. Amb el barril de petroli novament a l’alça, i obligada a desfer-se de les dependències energètiques de Rússia, la UE havia reforçat els acords amb les monarquies petrolieres del Golf. Però la declaració de guerra oberta i total a Israel impacta de ple en la reconfiguració de poders que estava en marxa a la regió.

La normalització de relacions d’Israel amb els Emirats Àrabs, Bahrain o l’acostament amb el Marroc, i els moviments diplomàtics amb l’Aràbia Saudita de Mohamed bin Salman, que s’estaven cuinant a foc lent, suposaven un gir radical cap a un nou ball d’aliances al Pròxim Orient que no només amenaçava amb afeblir encara més l’Iran, sinó que semblaven haver deixat la causa palestina com un compte pendent, aliè a la nova realitat que es dibuixava a la regió.

Ara tots aquests càlculs d’estratègia entren en un escenari imprevisible i desconegut pel risc d’estendre el conflicte més enllà, i pel recordatori més sagnant que no hi pot haver seguretat a la regió si es deixa els palestins fora de l'equació.