11/08/2021

La guerra dels 'late-night' (3a part)

La rivalitat entre The Tonight Show amb Jay Leno a la NBC i The Late Show With David Letterman a la CBS va tenir un primer damnificat: Arsenio Hall. Ell feia el The Arsenio Hall Show pel sindicat de cadenes. El seu programa s’havia començat a emetre el 1989 i havia aconseguit emportar-se el públic més jove de la franja horària nocturna. Tenia un to molt més desenfadat i intranscendent i va tenir la seva època daurada quan l’encara candidat Bill Clinton va anar al seu programa a tocar el saxo i donar-se a conèixer entre un públic que estava a punt d’anar a les urnes per escollir el seu president. L’entrevista que Hall va fer a Clinton es va considerar clau en la victòria que el va portar a la Casa Blanca.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però a la pressió dels dos grans lates de la NBC i la CBS s’hi va afegir el programa de la MTV amb The Jon Stewart Show i la Fox amb The Chevy Chase Show. Els late-night emergien com la gallina dels ous d’or de la televisió. La primera batalla entre la NBC i la CBS va disparar l’interès de la resta de televisions per aquell format tan llaminer que generava ingressos sucosos a les televisions. I Arsenio Hall va acabar desapareixent de la graella. El seu programa es va cancel·lar al cap de pocs mesos.

Cargando
No hay anuncios

En la lluita més aferrissada entre la NBC i la CBS, els primers dos anys la batalla televisiva la va guanyar amb diferència la CBS. Durant 90 setmanes, Letterman es va posicionar com l’opció preferida dels nord-americans. Fins que el 1995 va arribar un punt d’inflexió que va girar la truita. El 27 de juny l’actor Hugh Grant va ser detingut per la policia després d’haver-lo pescat a prop de Sunset Boulevard mentre una prostituta li feia una fel·lació dins el seu cotxe. Uns dies després, Leno el va convidar al programa i l’actor, que estava fent una mena de gira per disculpar-se, hi va assistir encantat. El públic el va aplaudir fervorosament i Grant va entrar al plató del programa com un heroi. “En què carai estaves pensant?”, va ser el primer que li va dir Jay Leno amb to burleta. Li feia preguntes en actitud condescendent. El presentador ho venia com una entremaliadura i dirigia més la conversa cap a la manera com aquell incident havia afectat els seus fans. Però el propòsit del programa era precisament demostrar que els seus seguidors eren incondicionals. Leno va ensenyar, només començar, com una munió de persones amb pancartes s’havien congregat a les portes dels estudis de televisió per donar-li suport. Van ensenyar la pancarta d’una dona que deia “Hugh, jo t’hauria pagat a tu per fer-te-la”, en referència a la fel·lació de la prostituta. Hugh Grant es feia el tímid sense perdre el somriure, donant explicacions d’un pobre noi ric que agraïa el suport i com de bé s’ho havia pres la seva xicota i la seva família. Aquell mes de juny Grant es va emportar la fel·lació, però Leno la glòria. Des d’aquell dia els seus índexs d’audiència van pujar fins a superar definitivament les xifres de Letterman. La NBC va incrementar els seus beneficis de la franja nocturna de 70 a 700 milions de dòlars.