La guerra als tribunals com a estratègia de poder
Un jutjat ha declarat il·legal la col·locació de la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó de l’Ajuntament de Saragossa durant el Dia de l’Orgull Gai. És un gest habitual de moltes institucions públiques de tota mena al nostre país. Els símbols exhibits a les institucions fa temps que s’han convertit en camp de batalla, fins i tot abans de la destitució de Quim Torra per la seva guerra de les pancartes a favor dels presos. En el cas de Saragossa, el jutge ha utilitzat la doctrina del Suprem contra l’exhibició de banderes “no oficials” en edificis públics, que en realitat estava específicament destinada a impedir la col·locació d’insígnies independentistes -encara que la primera vegada es va utilitzar contra la canària-. Però, un cop emesa la sentència, tant és contra quines banderes es faci servir: totes malament.
A l’organització fonamentalista Abogados Cristianos li ha anat molt bé aquesta doctrina per querellar-se contra un bon nombre d’ajuntaments i governs locals que celebren el 28-J exhibint el tradicional arc de Sant Martí. Tot i que els tribunals no sempre els donen la raó. Fa uns mesos, un altre jutge andalús va arxivar la querella interposada contra l’alcalde de Cadis. No ha quedat clar, per tant, què passarà aquest any. Presumiblement moltes institucions les tornaran a penjar i Abogados Cristianos es querellarà de nou, perquè és el que fan habitualment: abusar del dret per intervenir en política i limitar drets i llibertats.
De fet, la batalla legal com a estratègia política s’ha demostrat molt efectiva a tot el món per impulsar l’agenda ultraconservadora. Aquí no només la fa servir Abogados Cristianos. Vox es persona habitualment com a acusació popular en moltes causes i el sindicat Manos Limpias ha arribat a ser investigat per abús processal. En el cas d’Abogados Cristianos, avui són coneguts per haver encausat Willy Toledo per blasfèmia, però poden arribar a tenir fins a cinquanta causes obertes simultàniament contra artistes, polítics, periodistes o activistes feministes o LGTBI que consideren que actuen contra la religió catòlica. A Espanya, el delicte premodern d’“ofensa als sentiments religiosos” s’està convertint en un límit a la llibertat d’expressió -i de protesta-. Va ser utilitzat, per exemple, per multar una activista com a organitzadora d’una protesta a favor de l’avortament: la Processó de la Santa Xona Rebel a Màlaga. De fet, Abogados Cristianos també s’han dedicat a assetjar als jutjats les clíniques privades que fan interrupcions de l’embaràs acusant-les de qualsevol cosa que se’ls acudeixi, com ara “publicitat enganyosa”.
Encara que amb prou feines guanyen cap plet, per a les persones o institucions denunciades una querella d’aquest tipus pot suposar anys de procés, despeses econòmiques i un considerable desgast. Es tracta d’utilitzar el mateix procés com a pena i d’instrumentalitzar el dret d’accés als tribunals. El seu objectiu: la intimidació i evitar que altres persones s’expressin contra la religió o els valors ultracatòlics. El litigi estratègic també és una forma de propaganda: serveix per donar-se a conèixer i muntar guerres culturals. Només cal veure el gran impacte que té a la premsa. Si moltes d’aquestes querelles o denúncies són desestimades i si és tan evident el seu ús polític -com en el cas de les banderes de l’arc de Sant Martí-, la pregunta és per què se n’admeten tantes a tràmit.
Per desgràcia, el gremi dels jutges no destaca precisament pel seu progressisme. De fet, per a organitzacions com Abogados Cristianos, impulsar l’agenda ultraconservadora no passa únicament per promoure els valors del cristianisme fonamentalista, implica una estratègia de poder. Si no, no tindria sentit que es querellessin contra l’exvicepresident Pablo Iglesias per diversos delictes, entre ells homicidi imprudent, per “la seva gestió” de la crisi del coronavirus en les residències de gent gran. Un plantejament absurd que no arribarà enlloc en termes legals però que té un objectiu molt clar: crear realitat, fer-la existir al ser recollida pels mitjans. Com vam comprovar en la proliferació de les teories de la conspiració més inversemblants, en alguns caps predisposats hi pot arrelar gairebé qualsevol idea. És fer política per altres mitjans. Els tribunals es converteixen així en l’escenari perquè els moviments activistes d’extrema dreta intervinguin en política institucional mentre proclamen la seva independència dels partits.