Guapa, quin modelet!

Ahir Inés Arrimadas va contestar a una pregunta de la Lídia Heredia a Els matins de TV3 sobre el fet que li semblin sexistes les imitacions que en fan al Polònia i al Versió RAC1. En parlàvem l’altre dia, i si avui hi tornem és perquè els arguments que ahir va donar eren uns altres. Al programa del Basté havia dit això: “Sóc l’única dona cap de llista, l’única líder de l’oposició. Si a sobre que som poques dones se suposa que hi ha al darrere un home que és qui se suposa que pensa, qui decideix què hem de fer, anem molt malament”. Per tant, aquell dia considerava que, com que hi ha poques dones ocupant el seu lloc, no hauríem de criticar-les. No sé si donaria per bo l’argument en altres àmbits on també som poques. Per si de cas, a mi que no em dispensin de res. Faig la feina tan bé o tan malament com qualsevol home. Aspiro a les mateixes malediccions i als mateixos elogis. I això és perquè el masclisme em preocupa molt i no m’agrada que es banalitzi. Hi tornem, doncs. Perquè el que va dir ahir a la Lídia Heredia és que, durant la seva paròdia de RAC1, un home li deia: “Guapa! Quin modelet que portes!” I que si considerem sexista “que diguin lletges a les de la CUP”, també hem de considerar sexista que li diguin guapa a ella.

El que no va dir és que qui li deia guapa era un personatge del programa. Un actor que interpreta un rol. I justament interpreta el rol de masclista i de cafre. A través d’aquest personatge, a qui en Clapés sempre renya, descobrim, precisament, els tics d’un tipus de senyor que encara existeix i campa pels bars i les parades d’autobús. El mecanisme de la cap de l’oposició en aquest cas, doncs, és el mateix que el que va utilitzar el dia que va citar, fora de context, la frase de Carles Rahola citada per Puigdemont. Jo aquell dia vaig pensar que sabia el que es feia: comptava que a les teles estatals traurien el seu tall però no la rèplica. Ara començo a pensar si potser el problema no és un altre, que no dic per no ser titllada de sexista.