Groenlàndia i l'augment del nivell del mar
Els dies s'allarguen a Nuuk, la capital groenlandesa. Després de pondre's, el sol es manté sota l'horitzó i llança una resplendor sobre el rocós paisatge costaner. Els dies banyats de sol, quan el blau del cel es confon amb el del mar, es poden admirar les sorprenents muntanyes groenlandeses. Els seus pics escarpats contrasten amb la suavitat dels vessants més baixos, fiords esculpits per la implacable força de les antigues capes de gel. La tundra, d'un fragant verd marronós, esquitxa l'escena. Caminar sobre el mantell de neu que es fon per tot arreu es converteix en una experiència humida i pesada.
Abans d'aterrar a Groenlàndia a principis de la temporada de desglaç, esperava veure més neu. Però només hi vaig trobar taques de blanc hivernal. No cal ser científic per observar les tendències que els investigadors podem detectar amb satèl·lits i altres mesuraments de llarg termini. Les nevades arriben més tard, de vegades passat Nadal, i ja no són tan contínues. Després de perdre volum des de fa un quart de segle, la glacera continental groenlandesa està experimentant una transformació ràpida i radical.
Segons l'Informe sobre l'Àrtic per a Groenlàndia preparat per l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels EUA, que vaig coescriure, la situació és descoratjadora. El 2022 es van complir 25 anys consecutius de pèrdua de gel, acompanyada d'"episodis insòlits de fosa de final de temporada". El 3 de setembre més d'un terç de la superfície de la capa de gel –inclosa l'Estació Cim, un campament de recerca proper a l'àpex– va patir foses. Un any abans, l'agost del 2021, l'Estació Cim va documentar la primera pluja de què hi ha registres, tot i que va ser impossible saber quanta aigua va caure perquè no hi ha pluviòmetres a aquesta altura.
Es preveu que la pèrdua de gel a Groenlàndia, que s'accelera, superarà la de qualsevol període de l'Holocè, l'era geològica que va començar fa aproximadament 12.000 anys. Hi ha proves convincents que la porció occidental del casquet glacial groenlandès és cada cop més inestable i s'acosta a un punt d'inflexió en què la seva dinàmica i la seva estructura canviaran de manera fonamental i irreversible.
De fet, és possible que els científics hagin subestimat la sensibilitat de les glaceres a l'escalfament global, cosa que implica que podríem assolir el punt d'inflexió abans del que s'esperava. Les meves pròpies investigacions mostren que la pèrdua de gel va anar canviant els marges del casquet glacial i de la costa groenlandesa, alterant la velocitat de les glaceres i redireccionant els fluxos de gel, aigua i sediments. De vegades aquests canvis influeixen sobre la resposta de la capa de gel als futurs augments de temperatura.
En la meva recent visita a Nuuk vaig seguir treballant en el projecte QGreenland, creant una eina de dades geoespacials per a investigadors i educadors interessats a explorar Groenlàndia i aprendre sobre les investigacions científiques que s'hi estan duent a terme. Encara que en els mapes interactius no es pot olorar la tundra ni sentir els ocells àrtics, aquestes eines prometen familiaritzar la gent amb l'illa més gran del món i ajudar-la a entendre com els canvis a l'Àrtic podrien afectar les seves pròpies comunitats, fins i tot a milers de quilòmetres de distància.
Per evitar una catàstrofe cal actuar immediatament. Així com la llum de les estrelles distants ens permet escodrinyar el passat, els canvis que actualment veiem a Groenlàndia –conseqüència de la nostra inacció anterior davant de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle– ofereixen un alarmant indici del futur. Com assenyala el recent Informe de Síntesi del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC): "L'augment del nivell del mar serà inevitable durant segles i fins i tot mil·lennis", en gran manera a causa de la fosa del casquet glacial.
Potser si el nostre pati no s'està inundant, l'augment del nivell del mar no sembla un problema urgent, però aproximadament el 40% de la població mundial viu a menys de 100 quilòmetres (62 milles) de la costa. Més enllà de l'erosió costanera i la inundació dels recursos i els ecosistemes d'aigua dolça amb aigua salada, també afectarà els nivells de les aigües freàtiques, cosa que podria causar inundacions i la contaminació de l'aigua terra endins. I els que vivim a milers de quilòmetres de la costa depenem de la infraestructura costanera per accedir a béns i fer enviaments. Tots hem de planificar un futur que prevegi l'augment sostingut del nivell del mar i treballar plegats per respondre a aquesta situació.
El grau i el ritme de l'augment del nivell del mar, però, segueix depenent del que fem ara. L'últim informe del GIECC, que indica que les temperatures mundials s'encaminen cap a un augment de 3,5 °C el 2100, destaca la urgència amb què hem de reduir la bretxa entre les mesures actuals per combatre el canvi climàtic i el que caldria per assolir la meta mundial acordada de menys de 2 °C. Si les temperatures augmenten entre 2 °C i 3 °C, els casquets glacials de Groenlàndia i l'Antàrtida Occidental podrien desaparèixer "gairebé completament i irreversiblement durant diversos mil·lennis", cosa que causaria una pujada del nivell del mar de diversos metres. Les estimacions suggereixen que el casquet groenlandès per si mateix podria elevar el nivell del mar 7,4 metres.
Per sort, el futur de la humanitat no està completament predeterminat. Si actuem amb decisió centrant-nos en el clima podem salvar gran part del casquet glacial de Groenlàndia, frenar l'avenç dels incendis descontrolats, minimitzar l'augment de la freqüència i la gravetat de les sequeres, millorar la seguretat alimentària i garantir que el món sigui habitable.
Però això requereix un esforç concertat i sostingut per limitar l'augment de la temperatura mundial. Cada grau importa. Per vèncer el canvi climàtic hem de complir els terminis establerts i els compromisos existents d'abandonar els combustibles fòssils com a font energètica principal. El missatge de Groenlàndia és clar: el gel no negociarà.
Copyright Project Syndicate