Gro Harlem Brundtland: "Si les dones impulsen el motor productiu d'un país, milloren l'economia i la societat"

No s'ha volgut perdre el minut de silenci a la plaça Sant Jaume pel descarrilament a Galícia, i arriba sufocada al Palau de la Generalitat. Gro Harlem Brundtland, als seus 74 anys, ja no té problemes per demanar celeritat al fotògraf: "Fa massa calor al Pati dels Tarongers". Primera dona a ser primera ministra de Noruega -en tres ocasions entre el 1981 i el 1995- i primera a dirigir l'OMS, ha dedicat la seva vida a defensar els drets de les dones. El 1987 va unir salut i medi ambient per crear el terme desenvolupament sostenible . Avui rep a la Generalitat, juntament amb Malala Yousafzai, el Premi Internacional Catalunya 2013. "Crec que és una ànima germana: som dues dones que hem tingut la determinació i el coratge per intentar fer les coses diferents", opina de la jove pakistanesa.

Ja fa més de 25 anys que el desenvolupament sostenible forma part de les agendes dels governs, però el canvi climàtic no s'atura. Com s'ha de moure fitxa?

Europa ha intentat afrontar el repte, però està sent molt difícil combinar l'interès dels països desenvolupats i les economies emergents -com la Xina i l'Índia-, i dels Estats Units, tancats totalment en banda a firmar protocols. S'està fent tard per al clima, però sóc optimista. Des del punt de vista de la història del planeta o de la humanitat, vint-i-cinc anys no són res. Confio que molt aviat Washington i Pequín segellaran un acord. Es veuran obligats a madurar, ja que veuran les conseqüències tant en la seva economia com en els seus ciutadans.

Amb l'informe del 1987 va voler trencar la creença neoliberal que el futur sempre serà millor. ¿La crisi econòmica i financera a Occident li ha donat la raó?

Efectivament. Quan mires enrere, t'adones que l'única manera de sortir d'aquesta crisi és invertir en la gent i els recursos energètics correctes, a banda de compartir la preocupació sobre la natura i invertir en les tecnologies necessàries per deixar enrere els patrons de destrucció que hem utilitzat fins ara.

Com a primera ministra va haver d'aplicar retallades. Què pensa del diktat de l'austeritat de Merkel?

Quan vam haver d'aplicar mesures polítiques i pressupostàries per culpa de la crisi econòmica a Noruega, vam tenir una cosa claríssima: que s'havia de respectar el principi de solidaritat. Els que tenien un salari més baix continuaven rebent ajudes per compensar la inflació, mentre que la classe mitjana i la gent rica es dividien les retallades. I vam aconseguir implantar aquestes mesures sense cap conseqüència dramàtica. Quatre anys després tornava la prosperitat.

S'actua malament al sud d'Europa, doncs?

El problema és d'enfocament: no tot és austeritat, també depèn de l'habilitat, la determinació i la voluntat per fer reformes polítiques pensant en el futur.

Noruega està millor sola que dins la UE?

El 1994 vaig provar de convèncer els noruecs perquè volguessin entrar a la UE, però en referèndum van decidir que no. Van opinar, potser, que tenint sinergies econòmiques n'hi havia prou. Ara és un tema que val més no posar sobre la taula, la gent creu que no necessita cap canvi per continuar sent un país pròsper.

La seguretat econòmica ve dels recursos naturals?

Les dones marquen més la diferència a Noruega que no pas el sector petrolier. I és que el fet que hi hagi més dones en plantilla és el que marca la diferència del PIB. Sembla sorprenent, però és veritat. Molts països han d'aprendre a millorar la vida i les oportunitats de les dones perquè puguin compaginar la família i la feina i impulsar així el motor productiu del país, perquè això contribueix a tenir una economia i una societat millors.

Com ho va fer vostè per combinar les tasques al govern amb l'educació de quatre fills?

Quan vaig jurar el càrrec de ministra de Medi Ambient, als 35 anys, el meu fill més petit en tenia 8 i el més gran 15. I vaig dir al meu marit: "Jo he fet més que tu durant els primers 15 anys de matrimoni, ara és el teu torn". I ell em va dir: "Sí, hi estic d'acord".

Fa dos anys era a Utoya just abans de la massacre de Breivik. Com ha canviat l'atac a la societat?

Ningú podia pensar-se que això passés a la petita Noruega, que es creia protegida del drama del terrorisme internacional. Per tant, ha canviat la nostra perspectiva i la consciència de la gent. Del que ens hem adonat és que la millor manera d'acabar amb les opinions extremes és no passar-hi de llarg amb l'argument que "tothom té dret a opinar". Cal rebatre-les; si no, aquestes opinions es poden escampar més ràpid.

Què opina del debat independentista a Catalunya?

No era conscient que s'hagués convertit en un debat tan intens. Considero que la legalitat és el que ha de prevaldre i és també el que es mirarà Brussel·les. De tota manera, no us donaré cap consell.