Un nou Bretton Woods contra el covid
La pandèmia del covid-19 ha estat una demostració clara i mortífera de la precarietat del nostre estil de vida. Hem fet notables avenços en el desenvolupament de vacunes, i el canvi de govern als Estats Units porta esperances d'una renovada cooperació multilateral. Però és indubtable que el futur estarà ple d'amenaces existencials: noves pandèmies, la crisi climàtica, el conflicte nuclear i altres riscos que és impossible passar per alt.
El lideratge polític després de la pandèmia serà una prova crucial de la capacitat del món per fer front a aquests reptes. Molts líders no han estat a l'altura. El virus ja s'ha cobrat uns dos milions de vides i ha provocat un desastre econòmic a tot el món. I encara que les campanyes de vacunació a gran escala ofereixen a uns un cert indici d'esperança, la major part de la població mundial seguirà desprotegida durant encara bastant temps.
És veritat que la decisió del president nord-americà, Joe Biden, de restablir la relació amb l'Organització Mundial de la Salut és un senyal benvingut del renovat compromís dels Estats Units amb el multilateralisme, així com el seu ingrés al mecanisme COVAX per a la distribució equitativa de vacunes. Però el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha advertit que si no ens esforcem més en aconseguir que les vacunes contra el covid-19 es produeixin i distribueixin d'acord amb els principis de la cobertura sanitària universal (CSU), el resultat serà un "fracàs moral catastròfic".
Com mostra un nou informe de The Elders, per superar definitivament el covid-19 i estar preparats per fer front a futures emergències sanitàries hem de remodelar la política mundial de salut pública al voltant de tres pilars fonamentals: preparació per a pandèmies futures; CSU en els nivells nacional i mundial, i promoció de societats més sanes mitjançant polítiques holístiques i desenvolupament social.
Cap part d'aquesta agenda és revolucionària o tan complicada que no es pugui posar en pràctica en poc temps a gran escala. Alguns dels països que han fet una bona gestió durant la pandèmia (inclosos Tailàndia i el Vietnam, que entre tots dos han informat de tot just cent morts per covid) ja estan implementant aquesta classe d'estratègia. Com sempre, el quid de la qüestió és donar suport a les paraules amb accions i assegurar que les iniciatives tinguin finançament adequat i un disseny atent a les necessitats de les persones pobres i marginades.
Enlloc això és tan essencial com en la política vacunatòria. El veloç desenvolupament de no només una sinó diverses vacunes en menys d'un any és un èxit increïble i un triomf de l'enginy, la innovació i la cooperació de la humanitat. Però seria imperdonable que aquestes precioses vacunes no es distribueixin a tot el món de manera equitativa. En una pandèmia, no hi ha esperances de recuperació plena o de reparació de el teixit social si no afirmem i apliquem els principis de multilateralisme i solidaritat.
Una de les ensenyances més importants de la crisi del covid és que el curt termini i el nacionalisme han afeblit la política sanitària mundial. Ja és evident que la recerca nacional de la CSU ha d'anar acompanyada per iniciatives multilaterals tendents a enfortir els sistemes de salut pública a tot el món.
Perquè aquests sistemes estiguin preparats per fer front a futures pandèmies, totes les parts interessades han de definir la preparació i resposta davant pandèmies com un "bé públic mundial" que exigeix una estratègia multilateral, en la qual estats i organismes internacionals uneixin recursos, capacitats i experiència. Igualment important és el suport (i el respecte) a la feina permanent de l'OMS i d'altres organismes amb competència específica, entre els quals la Junta de Vigilància Mundial de la Preparació (que copresideixo) i el Panel Independent de Preparació i Resposta a la Pandèmia.
En termes econòmics, enfortir la seguretat sanitària invertint en preparació és extremadament rendible. En el cas de la Junta, una despesa anual mundial d'uns cinc dòlars per persona pot evitar que es repeteixi el desastre del covid, que ja ha costat a l'economia mundial més d'onze bilions de dòlars. I una taxa de rendiment similar pot obtenir-se implementant reformes a la CSU, ja que està comprovat que poden aportar en poc temps beneficis sanitaris, econòmics i socials als països en tots els nivells d'ingressos.
Hem d'aplicar els ensenyaments de la crisi del covid-19 per generar un nou moment Bretton Woods d'innovació i creativitat al servei de la governança global. És l'única manera de protegir de manera duradora el planeta que compartim i els seus habitants.
És innegable que tenim la capacitat necessària per resoldre els reptes compartits als quals ens enfrontem. Ara el que es necessita és que Biden i altres líders mundials aprofitin aquesta oportunitat i es comprometin de ple amb una cooperació multilateral sostinguda.
Gro Harlem Brundtland és ex primera ministra de Noruega i exdirectora de l'OMS
Copyright Project Syndicate