Després d’un estiu que s’ha fet etern, i d'una sequera tossuda que modifica els paisatges, és un bon moment per reflexionar sobre què s'està fent per aturar el canvi climàtic i mirar de preservar el planeta.
Un grup de treball de Nacions Unides ha analitzat centenars de compromisos d’assoliment de zero emissions publicats per empreses, ciutats, i regions, per arribar a la trista conclusió que menys d’un 1% d'aquests plans de transició són viables. En certa manera és comprensible: afirmar que el 2040 o el 2050 se serà neutre en emissions és fàcil quan, probablement, l'equip de persones que ha llançat l’afirmació ja no tindrà les mateixes responsabilitats. Però, donades les enormes conseqüències que pot tenir no complir aquests compromisos, cada cop es fa més evident que cal garantir que la societat tingui dret a una informació creïble. En l'informe de Nacions Unides titulat La integritat importa, es fa una crida a posar línies vermelles al greenwashing. És a dir, al blanqueig d’activitats o productes que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds, quan en realitat no ho són.
En aquest sentit, un dels canvis més ambiciosos deriva de l’aprovació de la directiva europea sobre informes de sostenibilitat corporativa, que l’estat espanyol està obligat a transposar en els pròxims mesos. La seva entrada en vigor afectarà grans empreses i, de retruc, els seus proveïdors, amb la subsegüent expansió ja prevista cap a altres de menor dimensió i també al sector públic. Aquesta directiva equipararà la informació financera –els comptes– amb la informació no financera —que a vegades, de manera irònica, s’anomena els contes, és a dir, informació que es pot presentar de manera creativa, destacant-ne el més favorable i dissimulant el que no ho és tant.
Quan aquesta normativa entri en vigor, per primera vegada la informació no financera quedarà del tot pautada: el procés, el format, i el contingut. Caldrà informar de temes mediambientals, però també socials i de governança. Per tant, els informes seran fàcilment comparables d’un any al següent, i també entre empreses del mateix sector. Encara més, la informació haurà de ser verificada externament per un expert acreditat. I, per si no fos prou, també es preveu que els estats puguin imposar sancions en cas d’incompliment. La directiva farà que, per fi, els contes s’equiparin amb els comptes.
Amb tot això, el que tradicionalment s'havia considerat un aspecte perifèric no només es va posant al centre de l’estratègia de negoci sinó que genera una nova àrea empresarial que és completament transversal a l’organització i que dona peu al naixement d'un seguit de professions que tenen feina garantida durant dècades, perquè a ser sostenibles ens hi podem anar apropant, però mai ho serem del tot. Responsables de sostenibilitat, consultors externs i verificadors independents de la informació aportada..., per no parlar de tota la innovació en inversions que caldrà dur a terme per assolir aquestes transicions, afegint-hi també la capacitat d'internacionalització que tindran aquestes innovacions i el talent professional que requeriran. A Europa, que ha perdut pistonada en aspectes molt importants, som capdavanters al món en temes de gestió de la sostenibilitat. No perdem aquest lideratge.
