Els experts responen dues preguntes clau sobre la robotització del món laboral

Les preguntes:

1. Com valora la irrupció dels robots en les empreses actuals?
2. S'hauria d'aplicar un gravamen fiscal sobre els robots?

Miquel Puig, economista: "Gravar fiscalment els robots és una rucada"

1.

Si incrementem la productivitat voldrà dir que hem de treballar menys per obtenir el mateix. Si els nous invents o aplicacions que apareixen ens ajuden a arribar fins aquí, les conseqüències seran positives. Ara bé, tots els canvis a curt termini tenen guanyadors i perdedors. Si per exemple s’introdueix massivament el vehicle autònom, totes les persones que es dediquen avui dia a la conducció perdran la feina. A partir de certa edat és molt difícil reconvertir-se i, per tant, és molt possible que hi hagi gent que surti perjudicada d’aquesta situació. Ara bé, també cal dir que es tracta d’un procés constant. Al segle XVIII, per exemple, els propietaris britànics van encerclar els seus terrenys per posar-hi bens -la llana era més productiva que l’agricultura- i van desplaçar milers de persones fora del camp, que es van acabar reconvertint. De fet, encara estem dins la Revolució Industrial. És un procés que no s’ha aturat en cap moment. Les fàbriques estan ara plenes de robots i s’està dient que cada vegada n’hi haurà més.

2.

Això és una rucada. En el seu moment també ens podíem haver plantejat gravar fiscalment la màquina d’escriure perquè va prendre la feina als escribans, i a ningú se li va ocórrer. Què passa ara? Que tenim alguns robots cada cop més humanoides que evidencien de manera més clara que s’està substituint la feina d’algunes persones. La cosa no va per aquí. Som una societat que introduïm unes tecnologies que ens permeten generar més béns alhora que treballa menys gent. Aquest és el balanç. Hi ha algunes persones que a curt termini perden la feina, però en el global estem guanyant. Després seria qüestió de repartir millor els recursos i ajudar la persona que ha perdut la feina. Això ho podem fer de dues maneres. Una seria ajudar-la materialment. Això no hauria de suposar cap problema, perquè com a societat estem produint més. En segon lloc, ajudar-la moralment, és a dir, ajudar-la a reconvertir-se. Les persones no només volen tenir ingressos, sinó que també volen sentir-se útils. Aquesta feina és més difícil però també s’ha de fer. Ara bé, la idea de gravar els robots no em sembla lògica, perquè si no ara hauríem de començar a gravar tots els programes informàtics, per exemple.

Marina Subirats, sociòloga: "El gran repte és solucionar qui s'apodera dels beneficis"

1.

És absolutament positiu. Si mirem enrere, la humanitat ha anat trobant maneres de redefinir com es feien les feines. Gràcies a les màquines hem après a dominar tasques més pesades, i això ha permès augmentar la productivitat. Les feines són avui més lleugeres i desgasten menys que abans. A tot això, però, hi ha un problema. Avui dia la gent percep recursos per viure a través de les ocupacions. La robotització farà desaparèixer molts llocs de treball. El problema real que ens hem de plantejar és el següent: com percebran recursos les persones que seran substituïdes en aquest moment per aquestes màquines. I aquest problema no és tècnic, sinó que ja és polític. A vegades donem la culpa als invents i a les màquines quan realment són una cosa molt positiva. El factor negatiu és la manera com la humanitat organitza aquesta nova realitat. Ara mateix, tot el benefici que reporta la tecnologia, en comptes de redistribuir-se, va destinat a uns pocs. Podem pensar en altres fórmules més beneficioses per a la societat. Un exemple és que cada individu rebi una quantitat de diners mínima garantida.

2.

Que s’estableixi un impost sobre els robots és segurament una manera de solucionar les desigualtats entre la població, però no és l’única. El que trobo que és immoral és que hi hagi algunes persones que poden guanyar milions. No hi ha ningú que aporti tant com per guanyar mil vegades més que els altres. També es podria posar un límit màxim sobre el que pot guanyar cada persona i que l’excedent es redistribueixi. Així, la gent que no trobés feina tindria un salari garantit. Per acabar, també es podria demanar a les persones desocupades que desenvolupessin algun tipus d’acció beneficiosa per a la societat.

Helena Guardans, empresària: "La robotització es tradueix en més eficiència a la feina"

1.

D’entrada, la robotització que viuen les empreses és positiva. El que passa és que, perquè sigui positiva, cal estar més oberts a acceptar el canvi. Això implica una reconversió dràstica, i si ens intentem adaptar a la nova situació sense tenir en compte tots els factors, el canvi farà molt mal a molta gent.

La robotització es tradueix en més eficiència a la feina. No obstant, encara pensem en el model tradicional de treball: que les hores de treball van relacionades amb els diners que guanya una persona. La gent pensa que una reducció d’hores implica un salari inferior o fins i tot quedar-se sense feina, i això és molt perillós. Aquest procés implica una concepció diferent del treball, de com redistribuir la riquesa i de relacionar els ingressos no necessàriament amb les hores que dediquem a la feina. El nostre cervell està preparat bàsicament per a la supervivència i, per tant, qualsevol canvi fa molta por. Hem de pensar de quina manera ens traurem aquestes pors de sobre i ens obrirem a aquests nous canvis.

Sentia l’altre dia una persona que deia que s’ha d’innovar menys de pressa. Això no té sentit, perquè com que ens trobem en un món global, si un no innova, ja n’hi haurà un altre que ho farà. L’únic que passarà és que els que vagin més lents quedaran fora del joc. El que s’ha d’aconseguir és que tota aquesta innovació sigui inclusiva. El cotxe de motor, per exemple, va fer perdre algunes feines, però va permetre que molta gent viatgés, que fos més assequible, tot un canvi de concepte i de vida completament radical que hem acabat interioritzant. Això és el mateix. A més, a mesura que augmenta l’eficiència, els costos baixen i, consegüentment, ho fan els preus.

2.

No em sembla malament. Em sembla una idea creativa, i penso que la creativitat ara és molt important, perquè és la que ens ha de permetre trobar la manera com plantejar aquest nou context que s’acosta. En un principi pot semblar una idea esbojarrada, però és una alternativa complementària. Els canvis que estem vivint ara són estratosfèrics i alhora se succeeixen molt de pressa. Això suposa un alt grau d’innovació, no només a la feina sinó també al sistema tributari i a la rutina del dia a dia. Tot això necessita mesures molt diferents que encara no s’han plantejat mai.

Matías Carnero, sindicalista: "Per adaptar-nos als canvis és clau formar els empleats"

1.

D’entrada, es perdran llocs de treball. Per evitar-ho, les empreses i l’Estat han de fer molta inversió en formació. Amb el temps aniran sorgint noves tecnologies que encara poden restar més llocs de treball perquè els treballadors no estaran preparats per a aquests nous reptes. Així doncs, és clau formar els empleats, no només dins les empreses sinó també a les administracions públiques.

En aquest sentit, tant els representants dels treballadors com les empreses i l’administració han de tenir un observatori de la indústria, un punt de trobada que serveixi per afrontar aquests nous reptes. Si no ens posem d’acord, ho passarem malament els pròxims anys. Ara mateix tenim una franja d’edat de treballador en risc -de 48 anys o més- que, si no rep formació, no estarà preparat per a aquests nous llocs de treball. A Seat ja tenen 2.000 treballadors a punt per fer formació en tecnologia 4.0. La idea és que tots es puguin adaptar a aquesta imminent reconversió industrial que hi haurà, no només a Espanya, sinó a escala mundial.

2.

Fa un any Pepe Àlvarez (UGT) ja ho va proposar, i se’ns va titllar de bojos. Vam dir que els robots haurien de tenir una imposició a la Seguretat Social. Crec que totes les empreses haurien de cotitzar també per la tecnologia. Si perdem llocs de treball, hi haurà menys ingressos per a les arques públiques. Avui dia les administracions ja tenen en compte aquesta opinió. No és que estiguem convençuts que una cosa compensi l’altra, però tant de bo que gran part de la recaptació es destini a formació. Considero que els robots i les noves tecnologies han de cotitzar a la Seguretat Social, perquè són polítiques que ajudaran a les pensions i a la reconversió de la força de treball.